Aquest monestir fou fundat al lloc on, segons la tradició, va morir màrtir el bisbe Priest (o Prix) de Clarmont, fet que es data entorn de l’any 676. El fundador de l’establiment fou el seu successor, el bisbe Avit II (676-691), que hi traslladà les relíquies de sant Austremoni, procedents d’Issoire (Puèi Domat). Aquestes relíquies van romandre a Volvic fins que, l’any 848, foren traslladades a Mozac (Puèi Domat).
El monestir de Volvic es convertí en priorat de Mozac abans de 1169, probablement ja des del 1131. L’any 1095, l’abadia de Mozac havia estat agregada a la de Cluny (Saona i Loira), motiu pel qual Saint-Priest de Volvic passà també a formar part de l’òrbita cluniacenca. Una inscripció conservada en un dels capitells del deambulatori recorda Guillaume de Bezac, personatge que hauria tingut un paper destacat en aquesta incorporació a Mozac. El priorat de Volvic depengué de Mozac fins a la Revolució, quan l’establiment fou suprimit.
L’església actual és, en gran part, una construcció neoromànica, ja que només la capçalera conserva elements medievals. En el deambulatori subsisteixen alguns capitells historiats datables en la primera meitat del segle XII, un dels quals esmenta Guillaume de Bezac com a patrocinador. Les antigues estructures del priorat i una gran part de l’església es van perdre en època desconeguda i foren reconstruïdes a partir de mitjan segle XIX.
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 1. París: Bloud et Barral
- MARIAUX, Pierre-Alain (2008). Mettre en scène le souvenir du fondateur laïc. Note sur les chapiteaux du chœur de Saint-Priest de Volvic. Collection d'études médiévales de Nice. Vol. 7. Brepols
- ROUX, Caroline (2003). Saint-Priest de Volvic. Congrès archéologique de France. 158 ss. Basse-Auvergne, Grande Limagne. Société Française d’Archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- TARDIEU, Ambroise (1877). Grand dictionnaire historique du département du Puy-de-Dôme. Moulins: Desrosiers












