Detall de Veue de la ville, Comté et Evesché de Clermont en Auvergne
Louis Boudan (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
Beaurepaire / Franciscans de Clarmont / Cordeliers-Vieux
(Clarmont d’Alvèrnia, Puèi Domat)
Un convent de franciscans hauria estat fundat l’any 1224 al lloc de Montferrand, en una època molt primerenca de la història d’aquest orde. Abans de l’any 1241, els framenors es van establir a Clarmont, primer al lloc de Beaurepaire, on encara es conserva una capella. L’any 1263, la comunitat es va traslladar a un altre indret, dins del recinte emmurallat de la ciutat, gràcies a la intervenció de Bernard III de la Tour († 1286), que va donar als franciscans un antic castell en ruïnes on s’aixecaria el nou convent.
Clermont Auvergne Métropole - Overnia / CA 5023
Amb aquest trasllat, el lloc de Beaurepaire va passar a mans del capítol de la catedral de Clarmont. L’església del nou convent fou consagrada l’any 1284 per Guy de la Tour, bisbe de Clarmont. La casa va quedar molt vinculada als senyors de la Tour, molts dels quals hi van rebre sepultura. L’any 1515, el convent es va reformar i va adoptar la regla observant, tot i l’oposició de la primitiva comunitat conventual. Arran de la Revolució, el 1791 el lloc va passar a mans públiques i l’església es va convertir en arxiu departamental. És l’única construcció que es conserva de l’antic convent franciscà.
- AUDIGIER (1888). L’église et le couvent des Cordeliers de Clermont. Revue d'Auvergne, vol. 5. Clermont-Ferrand
- BOURGUIGNON, Claire (2020). Les espaces conventuels des ordres mendiants dans les « petites villes » du diocèse de Clermont (XIIIe-XVe siècles). Siècles, núm. 48
- LEMAÎTRE, Henry (1927). Géographie historique des établissements de l'ordre de Saint François en Bourgogne du XIII au XIX siècle. Revue d’histoire franciscaine. Vol. IV. París: Vrin
- RANQUET, H. du (1911). Chapelle de Beaurepaire ou des Cordeliers-Vieux. Chapelle des Cordeliers ou Salle des Archives. Bulletin historique et scientifique de l'Auvergne. Clermont-Ferrand
- TARDIEU, Ambroise (1870). Histoire de la ville de Clermont-Ferrand. Moulins: Desrosiers
Les Carmes de Clermont / Saint-Genès des Carmes
(Clarmont d’Alvèrnia, Puèi Domat)
El convent del Carme fou fundat a Clarmont l’any 1288 gràcies al suport de Guillaume de Brioude i Bernard de Riom. El primer va adquirir els terrenys on s’aixecaria el convent, del qual arribà a ser prior. L’any 1329 es va construir una nova església en el mateix indret, on fins al 1280 havien estat establerts els frares del sac (Germans de la Penitència de Jesucrist), orde que fou suprimit en aquell moment. A causa de la seva proximitat amb la parròquia de Saint-Genès, que existia des del segle VII sota l’advocació de Saint-Symphorien, els carmelites van patir l’oposició dels clergues parroquials. Aquesta situació els va ocasionar nombroses dificultats, fins i tot conflictes violents, que es van prolongar fins a mitjan segle XV.
La construcció de l’església conventual s’allargà considerablement, i no fou consagrada fins al 1472. El convent fou suprimit amb la Revolució, i l’any 1791 passà a mans públiques. L’església, d’una sola nau amb capelles laterals, és l’única part conservada del conjunt comventual i presenta l’estructura característica dels ordes mendicants. Després de la desaparició de l’antiga església parroquial de Saint-Genès durant la Revolució, la dels carmelites en prengué la funció i n’adoptà també l’advocació.
- BOUILLET, Jean-Baptiste (1840). Église de St-Genès-les-Carmes de Clermont et ses vitraux. Tablettes historiques de l'Auvergne, vol. 1. Cletmont-Ferrand: Perol
- BOURGUIGNON, Claire (2019). Architecture et décor des couvents mendiants dans le Massif central. Monastères et couvents de montagne. París: Comité des travaux historiques et scientifiques
- TARDIEU, Ambroise (1870). Histoire de la ville de Clermont-Ferrand. Moulins: Desrosiers
Foto de Patrick Boyer, a Wikimedia
L’abadia cistercenca de Montpeyroux fou fundada l’any 1126 per Foulques de Jaligny, senyor de Puy-Guillaume, amb la intervenció de l’abadia de Bonnevaux (Isère). El fundador cedí les terres necessàries per a la instal·lació de la nova comunitat i inicià la seva construcció. El primer abat conegut d’aquesta casa fou Johannes. L’any 1137, el monestir benedictí de Notre-Dame de Bellaigue s’incorporà a l’orde del Cister, posant-se sota la seva dependència. El 1175, l’església del monestir fou consagrada pel bisbe Ponce de Polignac, antic abat de Claravall (Aube).
Filiació de Montpeyroux
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa d'Or)
Abadia de Bonnevaux (Isère) / 1119
Abadia de Montpeyroux (Puèi Domat) / 1126
Durant el segle XV, el monestir patí una ocupació i un saqueig, i els monjos es van veure obligats a fugir temporalment. L’any 1685 fou víctima d’un incendi que el va afectar greument, i quan arribà la Revolució, encara no s’havien acabat les obres de reconstrucció. Encara conserva restes arquitectòniques medievals, al costat de construccions dels segles XVII i XVIII.
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BRANCHE, Dominique (1842). L'Auvergne au moyen âge. Monastères. Vol. 1. Clermont-F.: Thibaud-L.
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. III. París: Brunet
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MATUSSIÈRES, A. (1850). Notice sur l'abbaye de Montpeyroux. Annales scientifiques, littéraires et industrielles de l'Auvergne, vol. 23
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Celsinianum / Soucilanges / St-Pierre-St-Paul de Sauxillanges
(Sauxillanges, Puèi Domat)
Notre-Dame du Bois
El monestir de Sauxillanges hauria estat fundat l’any 927 pel comte Acfred d’Aquitània, en el lloc on un dels seus predecessors, Guillem I, ja havia establert una església. Probablement aquell primer establiment monàstic era una canònica regular, però a mitjan del mateix segle va esdevenir una casa cluniacenca. No és fins al 944 que es troba la primera referència sobre aquesta relació, és probable que la incorporació a Cluny s’efectués durant l’episcopat d’Étienne II, bisbe de Clarmont entre els anys 942 i 984.
Claustre
Sauxillanges es va convertir en un dels monestirs més importants de l’Alvèrnia, amb una comunitat nombrosa, tot i que a partir del 1062 va prendre la categoria de priorat. L’església fou consagrada l’any 1095 pel papa Urbà II. A partir del 1483 la casa va passar a estar governada per priors comendataris i, en els segles següents, va entrar en decadència. Els monjos de Cluny hi van romandre fins a la Revolució. Des del 1840 va esdevenir un centre educatiu, funció que mantingué fins al 1904. Actualment, les escasses restes del monestir són de propietat particular. Es conserven alguns elements d’època romànica, però la major part de les restes corresponen als segles XV i XVI. Cal destacar una part del claustre i la capella prioral coneguda amb el nom de Notre-Dame du Bois.
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BERGER, Jean; i altres (2022). Une refondation de l’évêque d’Auvergne Étienne II en Lembron et l’implantation des clunisiens en Auvergne à Sauxillanges: un dossier documentaire complexe. Éditions de la Sorbonne
- BUC, Philippe (1998). Les débuts de Sauxillanges : à propos d’un acte de 927. Bibliothèque de l'école des chartes, vol. 156
- COSSE, Étienne-Joseph (1857). Souvenirs de voyage, ou Les vacances en Auvergne : itinéraire du Puy-de-Dôme. Clermont-Ferrand: Thibaud
- DONIOL, Henri; ed. (1861). Cartulaire de Sauxillanges. Mémoires de l'Académie des sciences, belles-lettres et arts de Clermont-Ferrand, vol. III. Clermont-Ferrand: Thibaud
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Detall de Carte générale de la France
Cassini de Thury (1776)
Bibliothèque nationale de France
Es tracta d’un antic monestir fundat per sant Brachio (o Braque, † 576), deixeble de sant Emilià eremita. Brachio va rebre en donació unes terres a Vensat, on va bastir un monestir dedicat a sant Sadurní. També va fundar dos monestirs prop de Tours i va participar en la reforma de l’abadia de Menat, establerta poc abans i que travessava un període de decadència a causa del relaxament de costums.
Més endavant, Saint-Saturnin de Vensat esdevingué un priorat dependent del monestir de Menat. L’església monàstica es trobava en mal estat al segle XIX i fou reedificada al costat de l’antiga; en aquell moment ja portava l’advocació de Saint-Jean.
- BRANCHE, Dominique (1842). L'Auvergne au moyen âge. Monastères. Vol. 1. Clermont-F.: Thibaud-L.
- LONGNON, Auguste (1878). Géographie de la Gaule au VIe siècle. París: Hachette
- MITTON, F. (1935). Église de Menat. Bulletin de la Société d'émulation du Bourbonnais. Vol. 38
- ROUGEYRON, Guillaume (1858). Histoire et légendes de l’abbaye de Menat. Clarmont: L. Catholique