|
Aquesta casa
monàstica fou fundada el 1237 a iniciativa de Gautier senyor de
Sully, la seva esposa i fill, que van donar el lloc de Val
Saint-Benoît als monjos del priorat de Val-Croissant (Costa d’Or) de
l’orde de Val des Choues (Val des Choux o Vallis Caulium). El 1240,
a la seva mort, Gautier fou enterrat a l’església del Val
Saint-Benoît. Amb el pas del temps aquest petit priorat va anar
desenvolupant-se gràcies a les nombroses donacions rebudes de
l’aristocràcia local. A mitjan del segle XIV la situació havia
canviat i sovintejaren els litigis amb la noblesa. Hom creu que el
1359 la casa va resultar incendiada arran d’un assalt en el marc de
la guerra dels Cent Anys. El 1541 fou nomenat per Francesc I el
primer prior comendatari de la casa, Celse Morin, aquesta nova
política i les guerres de Religió van conduir el priorat a la
decadència. A mitjan del segle XVII només hi havia un religiós i el
monestir es trobava en estat de ruïna, a finals de segle
pràcticament havia desaparegut com a casa monàstica. El 1698 fou
unit al seminari d’Autun i el 1703 el papa donava la seva
conformitat a la supressió. Amb la Revolució, l’antic priorat fou
declarat bé nacional i venut (1791). El 1982 hi va arribar una nova
comunitat monàstica (Família monàstica de Betlem, de l'Assumpció de
la Verge i de Sant Bruno) que actualment ocupa el lloc. |
|
Priorat del
Val Saint-Benoît |
Val des
Choues
|
|
