Colomar
Postal antiga, col·lecció particular
L’abadia de Saint-Gildas de Châteauroux té el seu origen a Bretanya. Cap al 536, sant Gildas (c. 494-565) havia fundat un monestir a l’illa d’Houat (Morbihan) que, més endavant, portaria el nom de Saint-Gildas-de-Rhuys. A causa de les repetides incursions normandes que va patir, cap al 919, els monjos van abandonar-lo cercant un indret més segur. Van endur-se les seves pertinences, entre les quals les relíquies del fundador.
En una data incerta, entre els anys 920 i 927, foren acollits temporalment a l’abadia de Notre-Dame de Déols (Indre) que s’havia fundat poc abans. Els senyors de Déols havien aixecat un castell al lloc que més endavant es coneixeria com a Châteauroux. A recer seu, Ebbes el Noble (874-935) va començar la construcció d’un monestir pels refugiats bretons i el seu fill, Raoul le Large († 959), va acabar la construcció, el trasllat al nou monestir es va fer al voltant de l’any 938. L’any 1129, el bisbe d’Angulema va consagrar una nova església de l’abadia de Saint-Gildas, que s’hauria construït en substitució de la primera, del segle X.
Gràcies al suport dels senyors de Châteauroux, va gaudir d’una època de prosperitat, reunint un ampli patrimoni, amb diversos priorats, com ara els de Saint-Maur-sur-Indre i Saint-Marcel. L’arribada del règim comendatari va conduir el monestir a la decadència, situació que s’agreujaria durant el darrer quart del segle XVI amb el pas de les guerres de Religió. El 1590 va patir un setge que va provocar la pèrdua de vides i béns. A començament del segle XVII es treballava en la seva reconstrucció, però el 1622 el papa va concedir la secularització de la casa, a Enric II de Borbó-Condé (1588-1646), duc de Châteauroux, que va passar a les seves mans. Les dependències van anar desapareixent a poc a poc. Actualment, el vestigi més visible de l’antiga abadia és la torre rodona d’un colomar.
La Province de Berry (1707, detall)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CHÉNON, Émile (1885). Un monastère breton à Châteauroux (Saint-Gildas en Berry). Rennes: Catel
- FAUCONNEAU-DUFRESNE, Victor Albans (1873). Histoire de Déols et de Châteauroux. Vol. 1. Châteauroux: A. Nuret
- LACOUR, Francesca (2011). L’abbaye Saint-Gildas de Châteauroux et ses dépendances en Bas-Berry. Colloque Saint Gildas
- LUCO, Jean-François (1869). Histoire de Saint Gildas de Rhuys. Vannes: L. Galles
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’abadia de Saint-Gildas estava situada a Châteauroux, al nord del centre històric, a la riba dreta de l'Indre