|
L’origen
d’aquesta casa està relacionat amb sant Lautenus
(Lothain o Lautein) que, segons una biografia tardana,
hauria nascut cap el 448 a Autun (Saona i Loira) i
després es va integrar a la comunitat del
monestir de
Saint-Symphorien d’aquella ciutat, fins que el va deixar
per retirar-se com a solitari a la regió del Jura, al
lloc de Silezia. Ben aviat es va conèixer pels seus
miracles i hi van arribar seguidors i deixebles el que
li va permetre fundar un monestir, dedicat a
sant Martí.
Encara va fundar un segon monestir (Maximiac) abans de
morir a Silezia cap el 518, lloc on fou enterrat. Aquell
primer monestir hauria desaparegut a causa d’una
incursió sarraïna, però es va restaurar el 889
dignificant el lloc de sepultura del fundador. En
aquesta nova etapa esdevindria un priorat depenent de l’abadia
de Baume-les-Messieurs (Jura) que s’havia encarregat
de la seva recuperació amb la intervenció del seu abat,
Bernó. El priorat fou suprimit el 1770 i ara és una
església parroquial, molt restaurada durant el segle
XVIII, que conserva l’antiga cripta amb el sarcòfag del
sant titular. |
|
Bibliografia:
- AUBERT, R. (2008). Lautenus. Dictionnaire d'histoire et
géographie ecclésiastiques. Vol. 30
- CHOULOT, Abbé (1876). Vie de saint Lautein, d'Autun, abbé de
Silèze (Jura). Moulins: Desrosiers
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints
de l’Ancien et du Nouveau Testament. Vol. 13. París: Bloud et
Barral
- TOURNIER, René (1979). Franche-Comté romane. La
Pierre-qui-Vire: Zodiaque |
|
