|  | 
			
				| 
					
						| 
						Tot i que 
						aquest monestir benedictí figura esmentat per primera 
						vegada el 869, la fundació d’un assentament monàstic en 
						aquest indret podria ser més antiga, malgrat que les 
						fonts no siguin fidedignes i que existeixin diverses 
						versions sobre el seu origen. En aquest sentit la 
						tradició esmenta la figura de
						sant 
						Columbà, la de
						Benet 
						d’Aniana o la de sant Lautenus 
						(Lothain) de qui es veneraven 
						les relíquies en aquest lloc. El més probable és que es 
						tractés d’una petita cel·la relacionada amb l’abadia 
						de Luxeuil (Alt Saona) que s’hauria perdut sense 
						deixar cap document, pel que fa a la seva desaparició 
						s’esmenta una invasió sarraïna, però això tampoc sembla 
						tenir cap base. Un document del 817, de l’època de Lluís 
						el Pietós, esmenta un monasteriun Balma sense que 
						es pugui identificar amb certesa amb aquest. Amb un diploma 
						del 869, Lotari II donava aquesta cel·la, en aquell 
						moment vinculada a l’abadia de Château-Chalon (Jura) a 
						l’arquebisbe de Besançon, és el primer document conegut 
						que tracta de Baume. |  |  
						| 
 |  
						| 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Portal de l'església
 |  
						|  |  
						| 
							Fou
			sant Bernó qui, 
			entre els anys 870 i 880 va donar un impuls important a aquest 
			monestir, fou abat del monestir de Saint-Pierre de Gigny i 
			va recuperar la possessió de Baume que havia estat usurpada per 
			Lluís III el Cec cap el 888 i recuperada cap el 890 posant el 
			monestir també sota la seva direccio. 
			Bernó era seguidor de la reforma de Benet d’Aniana, va establir el 
			dret de lliure elecció d’abat per part de la comunitat, en la seva 
			època la casa gaudia de cert prestigi i hi van passar personatges 
			importants de l’època, com ara l’eremita sant Aldegrí o
			sant Odó qui en 
			l’any 909 o 910 va col·laborar amb ell en la fundació de l’abadia 
			de Cluny (Saona i Loira) promoguda per Guillem I d’Aquitània que 
			es va posar sota la direcció de Bernó. Amb això, el monestir de 
			Baume quedaria sota la disciplina de Cluny tot i que la relació 
			entre els dos monestirs aniria canviant amb el pas del temps, amb 
			períodes d’independència i altres de molta vinculació, depenent de 
			les situacions econòmiques i polítiques de cada moment. | 
            
            
         Guillem I d'Aquitània amb l'abat Bernó i un monjo
 Il·lustració de Miscellanea secundum usum ordinis Cluniacensis 
			(S. XII-XIII)
 Bibliothèque nationale de France
 |  
						|  |  |  | 
	
		| 
							Una 
			butlla del papa Pasqual II de l’any 1107 relacionava els béns de 
			l’abadia de Baume-les-Messieurs, entre els quals cinc monestirs: 
			Sainte-Marie de Grandfontaine (Doubs) Saint-Pierre de Jouhe (Jura) 
			Notre-Dame de Jussan-Mouthier (Doubs) Ethice o Mouthier-en-Bresse 
			(Saona i Loira) i Saint-Lothain (Jura) a 
			més d'esglésies, entre les quals la de 
			Saint-Désiré de Lons-le-Saunier 
			on més endavant s’hi establiria un priorat. L’actual església es va 
			aixecar probablement en el darrer quart del segle XI i entre els 
			segles XIV i XV es va dotar d’un nou absis poligonal i d’una volta 
			gòtica. També va patir els efectes de les guerres durant el segle 
			XIV i també en el XVII. Baume s’havia convertit en un monestir amb 
			una comunitat integrada per membres de la noblesa, que a l’època de 
			les reformes es va oposar a la pràctica de l’observança més estricta 
			i es van anar perdent els costums de la vida monàstica de manera que 
			el 1759 el papa Climent XIII el va secularitzar, esdevenint una 
			col·legiata fins que la Revolució va tancar l’establiment. 
			L’església es convertiria en parroquial i les dependències passarien 
			a mans de particulars. | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Interior de l'església
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Interior de l'església
 | 
	
		|  | 
	
		| 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Interior de l'església amb la volta gòtica
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Interior de l'església
 | 
            
            
         Escut de l'abadia de 
			Baume-les-Messieurs
 Segons l'Armorial général de France (s XVIII)
 | 
	
		|  | 
	
		| 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Retaule (1525)
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Altar de la Magdalena
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Sepulcres de Renaud de Borgonya
 i de l'abat Amé de Chalon (1390-1431)
 | 
	
		|  | 
	
		| 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Capitel antic
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Absis de l'església
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 | 
	
		|  | 
	
		| 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Claustre
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Claustre
 | 
	
		|  | 
	
		| 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Claustre
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 | 
	
		|  | 
	
		| 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 | 
            
            
         Abadia de Baume-les-Messieurs
 Postal antiga (col·lecció particular)
 | 
	
		|  |