Abadia de Sant Policarp de Rasès
Abbaye de Saint-Polycarpe / Sancti Polycarpi
(Sant Policarp / Saint-Polycarpe, Aude)
L'abadia benedictina de Sant Policarp de Rasès fou fundada al voltant de l'any 790 per Atala, un personatge d'origen hispà que s'havia refugiat a les terres de Rasès amb la gent del seu entorn. Els nouvinguts van ocupar unes terres incultes, el mateix Atala en fou el seu primer abat, mentre que un dels seus acompanyants, Agobard, es traslladaria a Lió, d'on arribaria a ser arquebisbe. Ben aviat va rebre la protecció reial, segons diversos documents confirmats el 881 per Carloman II, el 844 l'abat de Sant Policarp ja havia rebut un diploma de Carles el Calb, on li confirmava algunes possessions.
El domini sobre aquesta abadia fou disputat entre la Grassa i Alet, dos monestirs ben propers, el 1080 va passar a dependre de la Grassa i a començament del segle següent era reclamada per Santa Maria d’Alet, que anteriorment ja l’havia tingut sota els seus dominis. Després de diversos plets, el 1197, sota l’abadiat de Bernat, Sant Policarp va esdevenir una abadia independent. Consta que un altre abat Bernat va assistir el 1405 a un concili. A partir del 1532 comencen a aparèixer abats comendataris i el 1581 el lloc fou assaltat pels protestants. L’estat de decadència era tal, que el 1713 va passar a dependre del bisbe de Narbona i el 1771 es decretà la seva supressió. L’església té des de llavors les funcions de parròquia.
La resta més important de l'antic monestir és la seva església, un edifici de nau única amb absis també únic. A la part davantera hi ha una poderosa torre campanar. És un edifici dels segles XI i XII, sobrealçat en el segle XIV. A l'interior es conserven restes destacades de la seva decoració mural, de la segona meitat del segle XII, amb representacions de l'Apocalipsi. Té uns altars antics del segle IX o X. Conserva el reliquiari d'argent de sant Policarp, del segle XIV. Pel que fa a les dependències monàstiques, es troben en ruïnes. Consta que tenia un claustre de mides regulars, ara perdut.
La torre campanar
Nau de l'església
El presbiteri
Antic altar
Decoració mural
Decoració mural
Decoració mural
Dependències monàstiques
Ruïnes del monestir
- ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 1. El domini carolingi a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- CLERCY, Clément (1912). Notice sur l'ancienne abbaye de St-Polycarpe. Bulletin de la Commission archéologique de Narbonne, t. XII
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- DUCRET, Sophie (2018). La peinture murale au XIIe siècle dans les églises des Corbières (Aude). Patrimoines du Sud, núm. 7
- NOUGARET, Jean; i altres (1975). Languedoc roman. Zodiaque: La Pierre-qui-Vire
- REGNAULT, M. A. (1779). Histoire de l'Abbaye de S. Polycarpe, depuis sa fondation jusqu’à sa destruction
- SAINT-MAUR, Congregació de (1739). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 6. París: Typographia Regia
- SAUVÈRE, François (1894). Le village de Saint-Polycarpe et ses environs. Mémoires de la Société des Arts et des Sciences de Carcassonne, t. VII
A la població de Sant Policarp, al sud de Carcassona i proper a Limós (Limoux)