|
Els cartoixans van arribar a
aquest lloc gràcies al bisbe d’Usès, Guillem de Vénéjan, que el 1204
els va donar l’antic monestir de Notre-Dame de Bondilhon, depenent
de l’abadia de Notre-Dame de Godargues, que havia quedat deshabitat
quan el va deixar la comunitat benedictina, probablement femenina,
que l’havia ocupat. Els nous monjos van bastir la cartoixa en els
anys següents segons els costums de l’orde. El lloc va patir els
efectes de la guerra dels Cent Anys i més endavant els de les
guerres de Religió, el 1585 la cartoixa fou saquejada i incendiada.
A partir del 1593 es va reconstruir la casa monàstica i l’obra es va
anar allargant en el temps fins que la Revolució va expulsar els
cartoixans d’aquesta casa (1790). |
|
|
Després d’anys d’abandonament, el 1836 els cartoixans compraren el
lloc i s’hi establiren de nou. La cartoixa recuperada va mantenir la
seva activitat fins que el 1901 la comunitat es va veure obligada a
fugir i refugiar-se a la
cartoixa d’Aula Dei, a
Saragossa, on hi van estar fins el 2011. Després dels cartoixans
el monestir fou venut i va passar a mans particulars, més endavant
fou ocupat per l’exèrcit i el 1929 s’hi va instal·lar una
leproseria, fins que els nous tractaments de la malaltia van
desaconsellar l’hospitalització. |
Claustre de
Valbonne
Fotografia de Jacqueline Poggi, a Flickr |
|
Claustre
gran de Valbonne
Fotografia de Jacqueline Poggi, a Flickr |
Església de
Valbonne (s.XVIII)
Fotografia de Jacqueline Poggi, a Flickr |
