L’abadia de Saint-Roman es troba en un lloc elevat prop del Roine,
es tracta d’un establiment que malgrat les modificacions sofertes
conserva bona part de les seves antigues estructures troglodítiques.
El lloc està dedicat a sant Romà de Condat (mort el 463), qui va
impulsar la creació de diversos monestirs de caire eremític,
inspirats en la tradició dels pares del desert. Tradicionalment
hom considera que el lloc estaria ja ocupat per una comunitat de
tipus eremític al segle V i que al segle VII esdevindria
benedictina, tot i que segurament caldria endarrerir la data fins el
segle IX, a l’època de la unificació de les normes i regles que
seguien els diferents establiments monàstics en època carolíngia. El
primer cop que es troba documentada aquesta casa és el 1008, al
cartulari de l’abadia de Psalmodi. La vinculació amb aquest darrer
monestir es va fer més estreta a partir del 1102, quan Saint-Roman
esdevingué un priorat seu, tot i amb el privilegi de mantenir la
seva pròpia administració gràcies a la seva antiguitat. |
|
El lloc
va esdevenir un centre d’atracció dels pelegrins gràcies a les
relíquies de sant Roman i de sant Tròfim que s’hi conservaven.
Durant el segle XIII el lloc es degué fortificar. A cavall dels
segles XIII i XIV la comunitat fou expulsada del monestir i no hi va
tornar fins el 1310. El 1363 s’hi va instal·lar un col·legi,
institució fundada pel papa Urbà V, que donava ensenyament i
allotjament a joves. El 1537 es va secularitzar l’abadia de Psalmodi
i el seu capítol va vendre el lloc de Saint-Roman. Els nous
propietaris van portar a terme obres importants, desmuntant el rocam
per treure pedra i poder aixecar noves construccions. Finalment el
lloc fou abandonat, va entrar en ruïna i més endavant hom va
enderrocar els murs que quedaven. |

Saint-Roman de l’Aiguille |