Monestirs
Monestirs d'Occitània
Monestir de Sant Andreu de Sureda
Abbaye de Saint-André de Sorède
< anterior Inici França Occitània Pirineus Orientals

següent >

castellano
cercador contacte

Rosselló
Sant Andreu de Sureda / Saint-André

Fundació

El monestir benedictí de Sant Andreu de Sureda fou fundat cap l’any 800 pel monjo Miró, que va ser el seu primer abat. L’establiment primitiu es trobava en un altre indret i es va traslladar aquí més endavant. Figura esmentat en un document de Lluís el Pietós (778-840) datat el 823.

Sant Andreu de Sureda
Façana de l'església


Benedictins

Sant Andreu de Sureda
L'absis central

Sant Andreu de Sureda
Interior


Dependència de la Grassa

L’any 1109 i a iniciativa del bisbe d’Elna, Sant Andreu passa a dependre de
Santa Maria de la Grassa. El 1121 es consagra una nova església, a l’acta de la qual s’esmenta la possessió, entre altres béns, de l’església de Santa Maria, la parroquial de la població que s’havia aixecat al voltant del monestir.

Sant Andreu de Sureda
El portal

Sant Andreu de Sureda
Les voltes


Decadència

A partir del segle XIII l’establiment entra en decadència. El 1592 és unit a
Santa Maria d’Arles, dependència que s’allarga fins la seva clausura, amb la Revolució Francesa.

Sant Andreu de Sureda
La llinda

Sant Andreu de Sureda
Crist de la llinda


L’església

L’església de Sant Andreu, actualment la parròquia de la població, és el resultat de les diverses modificacions i intervencions sofertes en el decurs del temps. És de nau única, però amb uns passadissos laterals a manera de naus molt estretes. Té un ampli transsepte on s’obren tres absis semicirculars.

Sant Andreu de Sureda
Finestral de la façana

Sant Andreu de Sureda
Medallons de la finestra

La façana

La porta principal de l’església té una llinda, feta a imitació de la de Sant Genís, molt propera. De manera anàloga a l’anterior, representa el Crist en una màndorla sostinguda per dos àngels, amb un grup de tres apòstols a cada cantó.

Sobre aquesta llinda es troba un crismó inscrit en una creu, disposat a manera de timpà envoltat per una arquivolta amb daus.

A mitja alçada es troben dos alt relleus encastats al mur que representen lleons devorant animals, sens dubte representants del Mal.

Més amunt hi ha un finestral de marbre blanc del segle XI, molt possiblement elements reutilitzats. Els muntants laterals de la finestra estan decorats amb relleus vegetals, a la part superior dels quals es troben els símbols de dos dels Evangelistes (Mateu i Joan). A la part inferior hi ha quatre medallons més amb els dos Evangelistes restants (Marc i Lluc) i àngels tocant unes trompes.

Sant Andreu de Sureda
Lleó devorant un animal

El monestir havia tingut un claustre, molt probablement construït a la segona meitat del segle XII. No hi ha restes aparents “in situ”, però d’aquí hi procedeixen diversos elements ara situats en altres indrets (com ara a la pica beneitera de Sant Genís de Fontanes).

Sant Andreu de Sureda
Capitell del claustre, ara a Sant
Genís de Fontanes

Sant Andreu de Sureda
Lleó devorant un animal

Mobiliari

A l’interior de l’església es conserven diversos elements que cal destacar:

Ara d’altar romànica decorada amb motius vegetals i envoltada per una sèrie d’arquets característics. Pot ser de la primera meitat del segle XI.

Sant Andreu de Sureda
Altar romànic
Sant Andreu de Sureda
Restes de pintures murals representant
una
Crucifixió (del segle XIII)

Bibliografia:
-
Géraldine Mallet, Marcel Durliat, Pere Ponsich. Catalunya Romànica. Vol. XIV. El Rosselló. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1993
 

Situació:

El monestir benedictí de Sant Andreu de Sureda està situat a la població francesa del mateix nom, als peus de l'Albera

Baldiri B. - Maig de 2009 / Actualitzat desembre de 2010