|
Abadia
benedictina fundada el 1030 pels comtes de Metz,
Adalbert i la seva esposa Judith. La casa estava
dedicada a la Sainte-Croix arran d’una relíquia de la
Vera Creu portada des de Palestina pel mateix fundador.
La primera comunitat va venir de les abadies de Stavelot
i Malmedy (Lieja). L’església fou consagrada el 1034 per
Teodoric de Luxemburg, bisbe de Metz entre el 1006 i
1047, aquesta esdevindria el panteó familiar dels
fundadors. El 1216, el papa Innocenci III li va atorgar
una butlla de confirmació dels béns i privilegis aplegats
fins el moment pel monestir. Cap el 1380 l’església
romànica fou víctima d’un incendi i es va reconstruir de
bell nou, una obra que es va allargar molts anys. |
|
|
Diversos
esdeveniments bèl·lics van afectar el lloc especialment el 1552 i
entre el 1630 i 1641. El 1612 es va integrar a la congregació de
Saint Vanne i el 1616 hi va arribar el règim de comenda. El 1684 un
incendi va cremar el monestir, però a finals de segle ja s’havia
restaurat. El 1791, amb la Revolució els religiosos van haver
d’abandonar el claustre. Les dependències monàstiques van servir de
caserna durant un temps, l’església va recuperar les seves funcions
però com a parròquia. Des del 1893 el lloc és ocupat per un centre
assistencial. Es conserva l’església començada a finals del segle
XIV, bé que modificada a causa de les restauracions efectuades amb
el pas del temps i fins èpoques recents, les darreres arran dels
desperfectes causats durant la Segona Guerra Mundial. |
Abadia de Bouzonville
Planta de l'església publicada a Les sépultures lorraines à
Bouzonville |
