Abadia de Notre-Dame de Calers
Abbaye Notre-Dame de Calers / Calercium
(Galhac Tolzan / Gaillac-Toulza, Alta Garona)
L’any 1147 l’abadia de la Grand Selva (Tarn i Garona) va rebre una donació de terres en aquest lloc, prop del rierol de Calers, l’any següent, el monestir de Notre-Dame de Calers ja havia començat a existir. Gràcies als ajuts rebuts dels poders locals, va tenir un ràpid desenvolupament, malgrat les diferències sorgides amb altres establiments monàstics de la regió, com ara l’abadia de Bolbona o els benedictins de Sant Pere de Lesat, que van donar peu a diversos litigis.
El 1453, Bolbona va obtenir del papa Nicolau V un decret, segons el qual la casa de Calers esdevenia una possessió d’aquell. La llicència de l’annexió fou recorreguda i, finalment, les dues cases van continuar el seu camí. El 1584 va començar a tenir abats comendataris i poc després va patir els efectes de les guerres de Religió, amb el resultat de la destrucció del monestir. El 1614 estava en procés de restauració, però amb la Revolució, va desaparèixer i l’any 1791 el lloc fou venut.
Filiació de Calers
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Il·lustració de Bulletin de la Société archéologique du Midi de la France
- BARRIÈRE-FLAVY, M. (1913). Baux à besogne du monastère de Boulbonne (1664) et de celui de Calers (1614). Bulletin de la Société archéologique du Midi de la France, núm. 40. Tolosa de Ll.L Privat
- CANIVEZ, J. M. (1949). Calers. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 11. París: Letouzey et Ané
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4: Tolosa de Ll.: Privat
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
El monestir està situat entre les poblacions de Sent Quirc i Galhac Tolzan (Gaillac-Toulza), on pertany, entre Tolosa de Llenguadoc i Foix