Priorat de Santa Maria de la Daurada

Prieuré Notre-Dame la Daurade / B. Maria Deaurata

(Tolosa de Llenguadoc / Toulouse, Alta Garona)

La Daurada
La Daurada

L'església de la Daurada té el seu origen en una antiga construcció de la qual es té notícia des de l'any 584, quan s'esmenta arran d'un episodi descrit per Gregori de Tours. L'església conté restes molt anteriors, tradicionalment s'esmenta que era un temple pagà. Possiblement, caldria identificar la primitiva església amb la capella d'un palau d'època visigoda, bastit sobre un temple antic.

La Daurada
La Daurada
La capella primitiva
Il·lustració de La Religion des Gaulois... (1727)
Quan encara no s'havia enderrocat

Aquella capella primitiva tindria plana decagonal i, en el segle V, es va decorar el seu interior amb mosaics de fons d’or, ara perduts, d’aquí el sobrenom de “la Daurada”. Des del 844 hom té notícia de l’existència d’una comunitat benedictina en aquesta església de Santa Maria, gràcies a un diploma de Carles el Calb, que confirmava uns privilegis de l’època de Lluís el Pietós. Al segle XI el seu patrimoni s’hauria esgotat, el 1077 el bisbe de Tolosa va renunciar als seus drets sobre el monestir i el va cedir a Cluny, passant a dependre directament de Moissac, com a priorat seu.

Al segle XII va gaudir d'una època de puixança, en bona part gràcies als beneficis de la seva situació, a la riba de la Garona amb el fet d'anar i venir dels passatgers pel pont, construït en el segle XII, que el creuava en aquest punt. Els monjos van adaptar l'església de planta gairebé circular a les noves necessitats, afegint-li una nau. També van bastir un claustre que disposava d'una decoració escultòrica de qualitat. Així mateix, s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu que gaudia de molta devoció. Aquesta peça, d'una bellesa excepcional es va perdre a l'època dels enfrontaments amb els albigesos, a començament del segle XIII. Hom ha volgut veure, sense massa fonament, que aquesta imatge és la coneguda Mare de Déu del Claustre de la catedral de Solsona. A part de les coincidències en les dates de la seva desaparició de Tolosa, i en l'estil, tot fa pensar que es tracta d'obres diferents.

La Daurada
La Daurada
L'església actual
La Daurada
La Daurada
L'església actual

En els segles XV i XVI va començar la seva decadència, en part motivada per la introducció de priors comendataris i el relaxament de la vida monàstica regular. Es va intentar el seu redreçament amb la introducció de la congregació de Saint-Maur. El 1639 s'hi va fer un noviciat. Al segle següent, l'estat de les construccions va aconsellar el seu enderroc, que va començar l'any 1761 i que va representar la pèrdua de la seva antiga i valuosa decoració. Un nou edifici es va començar a aixecar a partir del 1765. Arran d'aquest fet, i sobretot de la Revolució, es va perdre bona part del seu valuós claustre. L'església va esdevenir parroquial, i la resta dels edificis s'utilitzaren amb finalitats industrials.

La Daurada
La Daurada
Columna de l'església primitiva (c400-c600)
Metropolitan Museum, Nova York
La Daurada
Imatge de la Mare de Déu venerada a la Daurada
Il·lustració de Notice sur Notre-Dame La Daurade, à Toulouse
(1874)
La Daurada
La Daurada
Detall del Plan de Tolose (Jouvin de Rochefort, 1770)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
La Daurada
La Daurada a l'època maurina
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Elements del claustre conservats al Museu dels Agustins de Tolosa

El 1811 es va enderrocar la resta del claustre, però es van conservar els elements que es conserven al Museu dels Agustins de la mateixa ciutat de Tolosa. Aquestes restes escultòriques, d'una gran qualitat, pertanyen a diverses èpoques constructives, la primera està relacionada amb l'obra del claustre de Moissac; de fet, s'haurien fet a la mateixa època (1100-1110), quan la Daurada era un priorat depenent d'aquella abadia. Un segon taller hi va treballar poc més endavant, cap al 1130-1135 i seria l'autor d'una altra part del conjunt. Hi ha altres capitells més tardans, a més d'elements de la portada de la sala capitular. Al Museu dels Agustins es conserva un total de vint-i-set capitells, dels quaranta-vuit que originàriament hauria tingut.

La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Salomé amb el cap de sant Joan
Primer taller (1100-1110)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Banquet d'Herodes
Primer taller (1100-1110)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Judici Final
Primer taller (1100-1110)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Daniel entre els lleons
Primer taller (1100-1110)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Lleó
Segon taller (1130-1135)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Els rius del Paradís
Segon taller (1130-1135)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Aus
Segon taller (1130-1135)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Prendiment
Segon taller (1130-1135)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Dubte de sant Tomàs
Segon taller (1130-1135)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Portada de la sala capitular. Salomó?
Tercer taller (1165-1175)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Portada de la sala capitular. Monarca
Tercer taller (1165-1175)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Portada de la sala capitular. Reina de Saba?
Tercer taller (1165-1175)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Portada de la sala capitular. Personatges entre vegetació
Tercer taller (1165-1175)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Història de Job
(1150-1200)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Història de Job
(1150-1200)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Història de Job
(1150-1200)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Personatges entre vegetació
(1150-1200)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Escena de cacera
(1150-1200)
La Daurada
La Daurada / Museu dels Agustins
Capitell de la barca
(1150-1200)

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
  • BERNE, Caroline; coord. (2006). Musée des Augustins. Sculptures romanes. Tolosa de Ll.: Musée des Augustins
  • BOYER, G. (1956). Une hypothèse sur l'origine de la Daurade. Annales du Midi. Núm. 33
  • CHABANEL, Jean (1621). De l'antiquité de l'eglise Nostre Dame, dite de la Daurade a Tolose. Tolosa de Ll.: Colomiez
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
  • DELARUELLE, É. (1960). Daurade. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 14. París: Letouzey et Ané
  • DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
  • DURLIAT, Marcel (1974). Le portail de la salle capitulaire de la Daurade à Toulouse. Bulletin Monumental, vol. 132
  • DURLIAT, Marcel (1978). Haut-Languedoc roman. Zodiaque
  • FERRADOU, Joseph-Antoine (1874). Notice sur Notre-Dame La Daurade, à Toulouse. Tolosa de Ll. Douladoure
  • JIMÉNEZ, Ana María (1988). El arte "oficial" de Toulouse bajo soberanía visigoda: la Daurade. Archivo español de arqueología, núm. 61
  • MARTIN, Jacques (1727). La Religion des Gaulois tirée des plus pures sources de l'Antiquité. Vol. 1. París: Saugrain
  • PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
  • PRADALIER, Henri (2002). Une lecture des sculptures provenant des cloîtres de la Daurade et de Saint-Étienne. Congrès Archéologique de France. 154. Toulousain et Comminges. París: Société française d'archéologie
  • RAMET, Henri (1935). Histoire de Toulouse. Tolosa de Llenguadoc: Tarride
  • RÉMOND, E. (1965). Notre-Dame la Daurade, premier sanctuaire marial des Gaules. Paris. Centre de Recherce et de Documentation
  • REY. Raymond (1949). Le sanctuaire paléo-chrétien de la Daurade de Toulouse et ses origines orientales. Annales du Midi, vol. 61
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
  • SCELLES, Maurice (1993). L'ancienne église Notre-Dame la Daurade à Toulouse. Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, vol. LIII

Situació:
Vista aèria

Al centre de la ciutat, a tocar de la Garona