|
L’església
És en aquesta època que hom va decidir refer completament l’església
de Sant Serni. La capçalera es va aixecar a finals del segle XI,
entre el 1080 i 1096. El resultat de les construccions que es van
anar succeint en el decurs del temps és una grandiosa església de
cinc naus i un ampli creuer també de tres naus. A la intersecció de la nau
i el creuer s’aixeca el campanar. L’absis principal, amb deambulatori.
remata la nau central i està proveït de cinc absidioles. Té una
interessant cripta dividida en dos nivells. |
El transsepte |
Decoració de la nau |
|
Finestral de la
tribuna |
|
|
|
En
el decurs dels anys l’església va patir modificacions i
restauracions, en aquest darrer capítol cal esmentar la restauració
de Viollet-le-Duc, quan el monument ja havia perdut el claustre i
les altres dependències de la canònica. Més endavant vindrien les
restauracions de les restauracions, eliminant els elements afegits
fantasiosament a les criptes i a la resta de l’edifici. |
Capitells |
El presbiteri |
|
|
|
Cúpula sota el
campanar |
El presbiteri |
El deambulatori |
|
|
|
Decoració escultòrica
Interiorment, l’edifici està decorat amb una llarga sèrie de
capitells, un total de 260. Aquesta decoració escultòrica es
complementa amb la taula de l’altar major, una peça de grans
dimensions esplèndidament decorada.
El mur interior del deambulatori, que limita amb la cripta, conté
una sèrie de relleus encastats. Es tracta de set peces de les que
hom ignora la seva utilitat i disposició original. El relleu central
representa un Crist en
Majestat
envoltat dels Evangelistes. A aquesta peça l’acompanyen dues més amb
la representació d’àngels i de característiques similars. Hom
considera que es van fer el 1096. Els altres quatre elements són de
dimensions més grans i lleugerament més moderns (1100) i representen
dos àngels i dos apòstols. |
Crist en Majestat |
|
|
|
|
La
porta dels Comtes
La decoració escultòrica continua a l’exterior de la basílica. La
Porta dels Comtes es troba al transsepte sud i és un portal geminat.
Hom situa la seva construcció en el 1082. Al seu costat es troba un
nínxol amb quatre sarcòfags de comtes tolosans. |
Porta dels Comtes |
Capitells de la
porta dels Comtes |
|
|
|
Porta
de Mitja Vila
El portal de Mitja Vila és més recent, sembla que es va fer a partir
del 1100. Es tracta d’una porta única. Té un timpà amb la
representació de l’Ascensió, on hi figura el Crist acompanyat
d’àngels. A la llinda es representen els dotze apòstols amb dos
àngels i està suportada per dos modillons decorats. Als costats hi
ha dos relleus; el de la dreta representa a sant Pere, a sobre hi ha
un relleu amb dos àngels i a sota Simó el Mag. A l’esquerra hi
figura sant Jaume el Major, també entre dos relleus de mida més
petita; a sobre uns personatges entre vegetals, a sota dues dones
cavalcant lleons.
A banda i banda de la porta es troben columnes amb capitells, dos a
cada costat: Tres d’ells són historiats: Expulsió del Paradís,
Matança dels Innocents i l’Anunciació i Visitació. El
quart amb lleons.
La part superior de la portada és rematada amb una cornisa
sostinguda amb set modillons. |
Porta de Mitja Vila |
|
|
Sant Jaume el Major |
Matança dels
Innocents |
Ascensió |
|
|
|
El claustre
perdut
Al nord de la basílica es trobava el claustre dels canonges però ha
desaparegut. Es conserven alguns capitells al Museu dels Agustins de
la mateixa ciutat. |
Capitell amb personatges
entre vegetació
(Museu dels Augustins) |
Capitell amb
animal
entre vegetació
(Museu dels Augustins) |
|
Capitell amb
animals
entre vegetació
(Museu dels Augustins) |
|
|
|
Mobiliari
Sant Serni conserva també fragments més o menys importants de
decoració mural. Al transsepte es troba un mural amb escenes
relatives a la Resurrecció, sota una representació de l’Anyell entre
àngels. |
Mural amb escenes
de la Resurrecció |
Volta amb l'Agnus
Dei |
|
Detall amb les
Santes Dones al sepulcre |
|
|
|
Al
deambulatori es troba un notable conjunt de reliquiaris organitzats
en unes capelles i tabernacles al segle XVII. |
Reliquiaris del
deambulatori |
El transsepte |
|
|
|
A la
cripta es conserva, entre d’altres, el reliquiari de la Vera Creu,
una bella peça esmaltada, amb diverses escenes relatives a la
invenció de la Vera Creu. Es tracta d’una obra de Llemotges, de
finals del segle XII.
En una de les capelles del transsepte es conserva també una gran
imatge romànica de Crist crucificat, malauradament restaurada amb
poca cura. |
La cripta inferior |
Reliquiari de la
Vera Creu |
|
|
|
Relleu de la
desapareguda porta de ponent
Ara al Museu dels Augustins de Tolosa |
Pietat (segle XV)
Museu dels Augustins de Tolosa |
El campanar |
|
|
|
Toulouse - Abside de l'Eglise de
St. Sernin (de l'an 1097), 1853-1876
Charles Mercereau, 1822-1864
Bibliothèque municipale de Toulouse, A-MERCEREAU (7-54) |
Portail latéral de St. Sernin à
Toulouse
Charles Mercereau, 1822-1864
Bibliothèque municipale de Toulouse, A-MERCEREAU (4-1) |
Toulouse - Intérieur de St.
Sernin, 1853-1876
Charles Mercereau, 1822-1864
Bibliothèque municipale de Toulouse, A-MERCEREAU (7-46) |
|
Saint-Sernin à Toulouse
Nicolas-Marie-Joseph Chapuy (1790-1858)
Imatge de gallica.bnf.fr /
Bibliothèque nationale de France |
Eglise St Sernin à Toulouse du
XI au XV siècle
Isidore-Laurent Deroy (1797-1886)
Imatge de gallica.bnf.fr /
Bibliothèque nationale de France |
Sant Serni de Tolosa
Postal antiga, col·lecció particular |
|
|
