Monestirs
Monestirs d'Occitània
Canònica de Sant Serni de Tolosa de Llenguadoc
Basilique Saint-Sernin de Toulouse
< anterior Inici França Occitània Alta Garona

següent >

castellano
contacte

Alta Garona

Sant Serni

La tradició diu que sant Serni fou el primer bisbe de Tolosa i que l’any 250 va morir arrossegat per un toro al Capitoli de la ciutat. Tal con va succeir en altres llocs, al segle IV un dels seus successors en la seu tolosana va cercar la seva tomba i quan la va localitzar hi va construir un petit oratori. Més endavant i degut a la devoció que despertava el personatge, hom va decidir d’aixecar un nou lloc de devoció, en un indret més adient. A començament del segle V es va efectuar el trasllat del cos del sant al nou temple, és el lloc on encara ara es troba la basílica a ell dedicada.

Sant Serni de Tolosa
Campanar i zona absidal


Canonges
 

Sant Serni de Tolosa
Interior de la basílica

Sant Serni de Tolosa
Capitell interior

Relleus del
deambulatori
Porta de
Mitja Vila

La comunitat de canonges

Al voltant de la tomba del sant s’hi va aplegar un comunitat de canonges, organitzada pel bisbe de Tolosa i relacionada amb els canonges de la catedral de Sant Esteve. Aquesta comunitat es troba esmentada documentalment per primer cop el 844.

A mitjan del segle XI el centre monàstic va passar per un període de relaxament dels costums. El bisbe Isarn, que ja havia reformat la canònica de la catedral, va renovar també aquesta amb l’oposició dels canonges, pel que foren expulsats i el lloc va quedar sota la tutela de Moissac (1082). El conflicte el va tancar el papa Gregori VII, retornant els canonges al seu lloc (1083).

Sant Serni de Tolosa
Nau central amb els finestrals de la tribuna


L’església

És en aquesta època que hom va decidir refer completament l’església de Sant Serni. La capçalera es va aixecar a finals del segle XI, entre el 1080 i 1096. El resultat de les construccions que es van anar succeint en el decurs del temps és una grandiosa església de cinc naus i un ampli creuer també de tres naus. A la intersecció de la nau i el creuer s’aixeca el campanar. L’absis principal, amb deambulatori. remata la nau central i està proveït de cinc absidioles. Té una interessant cripta dividida en dos nivells.

 

Sant Serni de Tolosa
El transsepte

Sant Serni de Tolosa
Decoració de la nau

Sant Serni de Tolosa
Finestral de la tribuna


En el decurs dels anys l’església va patir modificacions i restauracions, en aquest darrer capítol cal esmentar la restauració de Viollet-le-Duc, quan el monument ja havia perdut el claustre i les altres dependències de la canònica. Més endavant vindrien les restauracions de les restauracions, eliminant els elements afegits fantasiosament a les criptes i a la resta de l’edifici.

Sant Serni de Tolosa
Capitells

Sant Serni de Tolosa
El presbiteri


Sant Serni de Tolosa
Cúpula sota el campanar

Sant Serni de Tolosa
El presbiteri

Sant Serni de Tolosa
El deambulatori


Decoració escultòrica

Interiorment, l’edifici està decorat amb una llarga sèrie de capitells, un total de 260. Aquesta decoració escultòrica es complementa amb la taula de l’altar major, una peça de grans dimensions esplèndidament decorada.

El mur interior del deambulatori, que limita amb la cripta, conté una sèrie de relleus encastats. Es tracta de set peces de les que hom ignora la seva utilitat i disposició original. El relleu central representa un Crist en
Majestat envoltat dels Evangelistes. A aquesta peça l’acompanyen dues més amb la representació d’àngels i de característiques similars. Hom considera que es van fer el 1096. Els altres quatre elements són de dimensions més grans i lleugerament més moderns (1100) i representen dos àngels i dos apòstols.

Sant Serni de Tolosa
Crist en Majestat

Relleus del
deambulatori

La porta dels Comtes

La decoració escultòrica continua a l’exterior de la basílica. La Porta dels Comtes es troba al transsepte sud i és un portal geminat. Hom situa la seva construcció en el 1082. Al seu costat es troba un nínxol amb quatre sarcòfags de comtes tolosans.

Sant Serni de Tolosa
Porta dels Comtes

Sant Serni de Tolosa
Capitells de la porta dels Comtes


Porta de Mitja Vila

El portal de Mitja Vila és més recent, sembla que es va fer a partir del 1100. Es tracta d’una porta única. Té un timpà amb la representació de l’Ascensió, on hi figura el Crist acompanyat d’àngels. A la llinda es representen els dotze apòstols amb dos àngels i està suportada per dos modillons decorats. Als costats hi ha dos relleus; el de la dreta representa a sant Pere, a sobre hi ha un relleu amb dos àngels i a sota Simó el Mag. A l’esquerra hi figura sant Jaume el Major, també entre dos relleus de mida més petita; a sobre uns personatges entre vegetals, a sota dues dones cavalcant lleons.

A banda i banda de la porta es troben columnes amb capitells, dos a cada costat: Tres d’ells són historiats: Expulsió del Paradís, Matança dels Innocents i l’Anunciació i Visitació. El quart amb lleons.

La part superior de la portada és rematada amb una cornisa sostinguda amb set modillons.

Sant Serni de Tolosa
Porta de Mitja Vila

Porta de
Mitja Vila

Sant Serni de Tolosa
Sant Jaume el Major

Sant Serni de Tolosa
Matança dels Innocents

Sant Serni de Tolosa
Ascensió


El claustre perdut

Al nord de la basílica es trobava el claustre dels canonges però ha desaparegut. Es conserven alguns capitells al Museu dels Agustins de la mateixa ciutat.

Sant Serni de Tolosa
Capitell amb personatges
entre vegetació
(Museu dels Augustins)

Sant Serni de Tolosa
Capitell amb animal
entre vegetació
(Museu dels Augustins)

Sant Serni de Tolosa
Capitell amb animals
entre vegetació
(Museu dels Augustins)


Mobiliari

Sant Serni conserva també fragments més o menys importants de decoració mural. Al transsepte es troba un mural amb escenes relatives a la Resurrecció, sota una representació de l’Anyell entre àngels.

Sant Serni de Tolosa
Mural amb escenes de la Resurrecció

Sant Serni de Tolosa
Volta amb l'Agnus Dei

Sant Serni de Tolosa
Detall amb les Santes Dones al sepulcre


Al deambulatori es troba un notable conjunt de reliquiaris organitzats en unes capelles i tabernacles al segle XVII.

Sant Serni de Tolosa
Reliquiaris del deambulatori

Sant Serni de Tolosa
El transsepte

A la cripta es conserva, entre d’altres, el reliquiari de la Vera Creu, una bella peça esmaltada, amb diverses escenes relatives a la invenció de la Vera Creu. Es tracta d’una obra de Llemotges, de finals del segle XII.

En una de les capelles del transsepte es conserva també una gran imatge romànica de Crist crucificat, malauradament restaurada amb poca cura.

Sant Serni de Tolosa
La cripta inferior

Sant Serni de Tolosa
Reliquiari de la Vera Creu


Sant Serni de Tolosa
Relleu de la desapareguda porta de ponent
Ara al Museu dels Augustins de Tolosa

Sant Serni de Tolosa
Pietat (segle XV)
Museu dels Augustins de Tolosa

Sant Serni de Tolosa
El campanar


Sant Serni de Tolosa
Toulouse - Abside de l'Eglise de St. Sernin (de l'an 1097), 1853-1876
Charles Mercereau, 1822-1864
Bibliothèque municipale de Toulouse, A-MERCEREAU (7-54)

Sant Serni de Tolosa
Portail latéral de St. Sernin à Toulouse
Charles Mercereau, 1822-1864
Bibliothèque municipale de Toulouse, A-MERCEREAU (4-1)

Sant Serni de Tolosa
Toulouse - Intérieur de St. Sernin, 1853-1876
Charles Mercereau, 1822-1864
Bibliothèque municipale de Toulouse, A-MERCEREAU (7-46)

Sant Serni de Tolosa
Saint-Sernin à Toulouse
Nicolas-Marie-Joseph Chapuy (1790-1858)
Imatge de gallica.bnf.fr / Bibliothèque nationale de France

Sant Serni de Tolosa
Eglise St Sernin à Toulouse du XI au XV siècle
Isidore-Laurent Deroy (1797-1886)
Imatge de gallica.bnf.fr / Bibliothèque nationale de France

Sant Serni
Sant Serni de Tolosa
Postal antiga, col·lecció particular

Bibliografia
-
Jean Rocacher. Saint-Sernin. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 1982
- Marcel Durliat. Saint-Sernin de Toulouse. Éché Editeur. Tolosa de Llenguadoc, 1986
 

Situació:

Al centre de la ciutat

Baldiri B. - Novembre de 2009 / Actualitzat agost de 2018