|
Hom considera que aquesta església té un origen força antic, que es
fa recular a l’època de sant Amand de Maastricht, bisbe de Tongres
(Bèlgica) considerat l'evangelitzador d'aquestes terres, fundador de
l'abadia d'Elnon (Nord) i pretès fundador
de l’abadia de Moissac i d'aquesta de Saint-Pierre de Nant, el 669. El cert és que aquest lloc va quedar
devastat per la invasió sarraïna al segle VIII i que no fou fins el
877, o bé el 926, que Bernat i Udalgarda van donar Nant a l’abadia
benedictina de Vabre (Vabres), situada a ponent d’aquesta, i s’hi va
establir un priorat. |
|
|
Saint-Pierre de Nant, casa molt vinculada al vescomtat de Millau,
fou un priorat de Vabre fins que una butlla del papa Innocenci II de
l’any 1135 li va donar el caràcter d’abadia alhora que la dotava de
diverses esglésies que hi van passar a dependre, entre les quals la
de Saint-Michel de Rouviac. El gruix de la construcció de l’església
actual pot ser d’aquella època. A mitjan del segle XV el monestir es
trobava afectat per les inestabilitats polítiques de la regió i en
decadència; a mitjan del segle XVI va patir els efectes de les
guerres de Religió i la mateixa casa va restar ocupada pels
protestants. El monestir fou dissolt el 1777 i d’aquella època
pràcticament només es conserva l’església romànica, tot i que força
modificada. |
Saint-Pierre de Nant |
