|
Aquest
monestir fou fundat prop de la ciutat de Saint-Omer per
Fulco, abat de les Dunes (Bèlgica), a partir l’any 1128,
aquell abat fou el mateix que va convertir l’antiga
abadia benedictina ara belga en casa cistercenca. Per
portar endavant la fundació de Clairmarais (Clarus-Mariscus)
va rebre el suport econòmic dels nobles que tenien
influència a la regió i de l'abadia
de Saint-Bertin (Pas de Calais). La comunitat va arribar el 1140
de l’abadia de Claravall
(Aube), de la que va mantenir la filiació. El seu
primer abat fou Gunfred, deixeble de
sant
Bernat de Claravall, qui el 1142 va visitar aquesta
casa. A causa de la precarietat de les terres en que
s’assentava el nou monestir, hom va intentar el seu
trasllat a un altre indret, operació que no va arribar a
reeixir. Una butlla del papa Celestí III de l’any 1192
confirmava les nombroses possessions de l’abadia. La
casa fou suprimida el 1791 a causa de la Revolució,
després es van anar perdent bona part de les seves
estructures, resta però una part important de la granja
que hi havia al costat. |
|
|
L'abadia de Clairmarais
Dibuix de la Histoire du monastère Notre-Dame de Clairmarais,
Bertin de Vissery (1748)
Bibliothèque d’agglomération de Saint-Omer |
Portal de l'abadia de Clairmarais, amb la granja
Dibuix publicat a L’abbaye de Clairmarais d’après des archives (1863) |
