Claustre
El priorat de Tuffé té l’origen en un monestir femení fundat en època de Béraire, que va ocupar la seu episcopal de Le Mans entre els anys 655 i 670. La iniciativa fundacional va partir de Lopa, vídua d’Egignius, cap a l’any 660. Es coneix l’existència d’aquest monestir per un diploma de Clodoveu II (635-657), i encara hi ha notícies de la seva activitat en època de Carlemany (748-814), però va desaparèixer cap al 866, probablement a causa de les invasions normandes.
Dependències medievals renovades en època maurina
Al segle XI, el lloc de Tuffé, amb la seva església de Notre-Dame, era propietat dels senyors de Mondoubleau. Cap a l’any 1030, Hugues de Mondoubleau hi va tornar a fundar un monestir, ara amb una comunitat masculina, el primer abat del qual fou Hermenteus, procedent de l’abadia de Saint-Pierre de la Couture (Le Mans). La vida d’aquesta abadia fou efímera i, malgrat la dotació efectuada per Hugues, cap al 1070 el seu successor, Hamelin, la va cedir a l’abadia de Saint-Vincent de Le Mans, de la qual passà a dependre com a priorat, encarregat de l’administració de les propietats agràries del territori.
L’any 1636, Saint-Vincent es va integrar a la congregació de Saint-Maur i, el 1646, arribà a Tuffé una nova comunitat procedent de la casa mare. Aquesta comunitat va reformar el priorat, tant pel que fa a una observança més estricta com a la recuperació i modernització de les construccions, de manera semblant al que succeïa a Saint-Vincent. Aquesta situació es va mantenir fins al 1768, quan el priorat quedà sense comunitat i els monjos es traslladaren a la casa mare. Tuffé passà aleshores a formar part de les propietats del monestir de Le Mans. En aquesta mateixa època es va enderrocar l’església medieval, a causa del seu estat ruïnós.
Dependències maurines
Dependències maurines
L’activitat agrícola es va mantenir fins a la Revolució i, posteriorment, el conjunt es va posar a la venda. El 1798 s’hi va instal·lar una fàbrica de faiança, activa fins al 1832. Durant el segle XIX es van perdre bona part de les estructures monàstiques, però es conservaren algunes construccions d’època maurina, que més endavant passaren a propietat pública i es destinaren, entre altres usos, a casa de la vila.
Dependències maurines. Lluís XIV
Decoració maurina
Portal de monestir
Portal de monestir
Colomar
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
- BEAUVAIS DE SAINT-PAUL (1837). Essai historique et statistique sur le canton et la ville de Mondoubleau. Le Mans: Monnoyer
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- DESFORGES, Jean-David (2008). Pavillon de l'ancien prieuré Notre-Dame. Rapport d'opération d'archéologie du bâti
- HARDY, Julien; i altres (2021). Abbaye Notre-Dame. Tuffé Val de la Chéronne. Pays d’art et d’histoire du Perche Sarthois
- LEMERCIER, Sylvie (2007). Tuffé. Pays d'art et d'histoire du Perche Sarthois
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- PICHARD, Edwige (2005). Le prieuré de Tuffé du temps des mauristes. Mémoire de maîtrise. Université du Maine
- PIOLIN, Dom Paul (1851). Histoire de l’Église du Mans. Vol. I. París: Julien, Lanier et Cie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
La comuna de Tuffé, amb les restes del priorat, és situada a llevant de Le Mans, en direcció a Chartres