Abadia de Toussaint d’Angers
Omnes Sancti / Omnium Sanctorum Andegavensis / Toussaints
(Angers, Maine i Loira)
Aquesta antiga abadia té el seu origen en una institució de caràcter assistencial fundada a la ciutat d’Angers abans de l’any 1047 (probablement cap al 1040) per Giraud, canonge de la catedral. Aquella almoina fou establerta per donar suport als necessitats en cas de malaltia i oferir-los un lloc d’enterrament després de la mort; per això disposava d’un oratori i d’un cementiri. La gestió de l’almoina fou confiada al capítol de la catedral, que havia de fer-se càrrec del funcionament de la nova institució.
Poc després de la fundació, abans del 1049, el comte Jofré II Martell (1006-1060) la va lliurar a l’abadia benedictina de la Trinité de Vendôme (Loir i Cher), que ell mateix havia fundat, amb el vistiplau episcopal i el compromís de mantenir la seva funció assistencial. L’acord es va oficialitzar el 1049, però la seva durada fou breu, ja fos a causa de la creació, des de Vendôme, del nou priorat de Saint-Sauveur de l’Esvière a la mateixa ciutat, o bé per la dificultat de compatibilitzar la tasca assistencial amb els costums benedictins. Cap al 1056, la casa retornà al capítol de la catedral.
Gràcies a una iniciativa del bisbe Renaud, cap als anys 1102-1103 hi van arribar els primers canonges regulars procedents de Saint-Pierre d’Airvault (Deux-Sèvres), no sense l’oposició de Vendôme, que intentà recuperar-ne la possessió. Un cop establerts, la casa es va anar desenvolupant i l’any 1118 ja s’havia convertit en una abadia, el primer abat de la qual fou Robert. Hi ha constància d’un període de decadència a partir del segle XIV. L’any 1624, quan encara mantenia el seu caràcter assistencial, la casa fou reformada en integrar-se a la congregació de Sainte-Geneviève, que també en va impulsar la reconstrucció.
Arran de la Revolució, l’any 1791 el lloc passà a mans públiques. Es conserva parcialment l’església, aixecada al segle XIII i objecte de modificacions posteriors. Després de la sortida dels religiosos, fou utilitzada amb finalitats militars. A començament del segle XIX les voltes s’ensorraren i el conjunt quedà pràcticament abandonat; en aquella època ja fou considerat monument històric, però no va ser fins a finals del segle XX que se’n dugué a terme l’estudi arqueològic. Posteriorment es va restaurar i adequar per acollir la Galerie David d’Angers, inaugurada l’any 1984.
Galerie David d’Angers
Foto de Selbymay, a Wikimedia
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Angers pittoresque (1843)
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (2021). L’abbaye Toussaint d’Angers. Du gothique angevin aux génovéfains. Congrès Archéologique de France, 180ss. Société Française d’Archéologie
- BAUDRILLART, Alfred (1924). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 3. París: Letouzey et Ané
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- CHOYER, Abbé (1843). L’église et l’abbaye de Toussaint. Congrès Scientifique de France. Onzième session. París/Angers: Derache
- COMTE, François (1985). L’abbaye Toussaint d’Angers des origines à 1330. Société des Études Angevines
- SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia
- TARDIF-DESVAUX (1843). Angers pittoresque. Angers: Cosnier et Lachèse
Les restes de l’antiga canònica es troben al centre històric de la ciutat d’Angers, on s’ha establert la Galerie David d’Angers