La tradició situa la fundació d’aquesta abadia cap a l’any 817, a instàncies de Pipí I d’Aquitània (797-838), fill de Lluís el Pietós, en un lloc on aquella casa reial disposava d’una residència. Segons aquestes fonts, el fundador hi hauria dipositat el cap de sant Joan Baptista, relíquia que aviat es convertí en objecte d’una gran veneració. Aquella primera fundació hauria quedat destruïda arran de les incursions normandes, especialment les dels anys 850, 860 i 876.
Les Tours, l'església inacabada
La restauració monàstica es va dur a terme al segle X. L’any 942, el rei Lluís IV de França va encomanar la restitució de la vida regular a un monjo vingut de Saint-Cyprien de Poitiers (Viena). Gràcies a la presència de la relíquia del Baptista i al suport actiu de la noblesa, la casa esdevingué ràpidament un dels monestirs més influents i poderosos de la regió. L’any 1010, l’abadia s’integrà a la xarxa de Cluny, situació que es mantingué fins al 1217. Hi estaven subordinats diversos priorats, com ara Saint-Germain de Varaize (Charente Marítim) i Saint-Hilaire de Melle (Deux-Sèvres), a més d’algunes esglésies.
També hi van dependre, de manera temporal, dues grans cases monàstiques: Saint-Cybard d’Angulema i Saint-Étienne de Bassac (ambdues a la Charente). L’any 1048 es va consagrar l’església, que fou substituïda al segle següent per una nova construcció, a la qual encara se’n va afegir una altra, gòtica, al segle XIII. Tanmateix, el desenvolupament del monestir es veié fortament interromput a causa de la guerra dels Cent Anys i, sobretot, de les guerres de Religió (1562-1568): el lloc fou saquejat i s’hi va perdre un dels seus béns més preuats, la relíquia del Baptista. El 1621, la vila de Saint-Jean-d’Angély va patir un setge que afectà també el conjunt monàstic.
Església nova
Restes de l'esglàsia gòtica
El 1623, en plena decadència, l’abadia s’integrà a la congregació reformista de Saint-Maur, que impulsà una nova reconstrucció del conjunt, empresa que no es va poder completar a causa de la Revolució. Actualment, es conserva l’església inacabada (coneguda com Les Tours), situada al costat de l’església parroquial, que fou restaurada el 1899 i que encara mostra restes de l’antiga construcció gòtica destruïda pels hugonots, així com part de les edificacions monàstiques del segle XVIII.
Foto de Rosier, a Wikimedia
Escut de l'abadia
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
El setge de Saint-Jean-d'Angély de 1621
Detall de Vue de Saint Jean d'Angély et de La Rochelle, 1621
Bibliothèque nationale de France
Detall de La Ville de Sainct Iean Dangely
Claude de Chastillon (1641)
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- GENSBEITEL, Chistian; i altres (2020). Saint-Jean-d’Angély, l’abbaye. Charente-Maritime. Monastères en Santonge. Congrès Archéologique de France, 177e session. París: Société Française d’Archéologie
- HÉLIOT, Pierre (1973). L'abbatiale de Saint-Jean-d'Angély et l'architecture gothique de l'Ouest. Annales du Midi, vol. 85
- MUSSET, Georges (1901-03). Le Cartulaire de l’Abbaye Riyale de Saint-Jean d’Angély. Archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, vol. 30-33
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- RÉVEILLAUD, Eugène (1909). Histoire de la ville, commune et sénéchaussée de Saint-Jean-d'Angély. París: Jouve
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Saint-Jean-d’Angély (Charente Marítim) està situat al nord de Saintes, en direcció a Poitiers