Monasticon Gallicanum (1677-1710)
Bibliothèque nationale de France
L’abadia benedictina de Saint-Cyprien de Poitiers fou fundada l’any 828 per Pipí I d’Aquitània (c. 797-838), fora del recinte murallat de la ciutat, a l’altra banda del riu Clain. Es coneix el nom del seu primer abat, Martin (830-840), procedent de la propera abadia de Saint-Savin (Viena).
Veüe de l'Abbaye de St Cyprian lez Poictiers
Louis Boudan (1699)
Bibliothèque nationale de France
Aquest primer monestir fou incendiat l’any 866 durant les invasions normandes que van assolar Poitiers. Es va restaurar cap al 936 gràcies a la intervenció del bisbe Frotier de Poitiers. L’abadia estava dedicada a la Mare de Déu, a sant Martí i a sant Cebrià, del qual es venerava el cos, traslladat en aquella època des de l’abadia de Saint-Savin. Posteriorment, el monestir quedà sota l’advocació exclusiva de Saint-Cyprien. La casa gaudí del favor dels bisbes de Poitiers, que hi mantingueren una llarga relació, i també dels ducs d’Aquitània, especialment de Guillem III d’Aquitània († 963) i dels seus descendents, fins al segle XI. Els priorats de Saint-Maurice-la-Clouère i de Saint-Pierre d’Usson du Poitou depengueren d’aquesta abadia.
Amb el temps, esdevingué un monestir pròsper i influent, però també patí les inestabilitats que afectaren la regió: primer, amb la guerra dels Cent Anys, durant la qual l’església fou arrasada el 1359; després, amb les guerres de Religió, l’any 1562, quan fou saquejat i abandonat. Fou reconstruït durant la primera meitat del segle XVII i, el 1645, s’afilià a la congregació de Saint-Maur. Es mantingué com a abadia benedictina fins a la Revolució, moment en què desaparegué. En el darrer quart del segle XIX, els terrenys foren ocupats temporalment per una comunitat de dominics. En aquest indret s’han trobat restes d’època romana, sobre les quals s’hauria aixecat el monestir, avui desaparegut.
Detall de Veüe de la ville de Poictiers, capitalle de Poictou
Louis Boudan (1699)
Bibliothèque nationale de France
Edifici dins el clos de l'abadia, enderrocat el s. XIX
Anne Claude Philippe de Caylus (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Vue de Poitiers à l'époque du siège (1569)
Bibliothèque nationale de France
Restes romanes descobertes el 1873
Société des Antiquaires de l'Ouest
Poitiers / Médiathèque François-Mitterrand
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DE LONGUEMAR, M. (1874). Rapport sur les fouilles dans l'enclos des dominicains. Bulletins de la Société des antiquaires de l'Ouest, XIII série. Poitiers
- MATSUO, Kayoko (2012). Pratiques de l’écrit et gestion patrimoniale monastique aux XIe et XIIe siècles, d’après le cartulaire de l’abbaye de Saint-Cyprien de Poitiers. Tesi doctoral Un. Bordeaux 3
- OLIM (1875). L'ancienne abbaye de Saint-Cyprien-lès-Poitiers. Revue d'Aquitaine, núm. 1. Poitiers
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
- RÉDET, Louis F. X. (1874). Cartulaire de l'abbaye de Saint-Cyprien de Poitiers. Société des archives historiques du Poitou. Poitiers: Oudin
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’antic monestir de Saint-Cyprien s’alçava fora de la ciutat de Poitiers, al sud, a la riba oposada del riu Clain