Quan l’any 367 va morir el bisbe Hilari, fou enterrat al lloc on ara s’alça l’església de Saint-Hilaire le Grand. La tradició afirma que en l’indret on havia viscut es va aixecar un oratori, al voltant del qual es reuní una comunitat de canonges que, a finals del segle XI, adoptà la Regla de Sant Agustí. Tot i que s’ha considerat que aquesta canònica ja existia en el segle VI, no és fins molt més endavant que es troben referències al priorat, que molt més tard arribaria a adquirir el títol d’abadia.
Probablement, els canonges agustinians s’hi haurien establert cap a l’any 1088, fet que fa pensar que fins aquell moment havia estat una canònica aquisgranenca. Al segle XII comencen a aparèixer els noms de priors de la Celle, moment en què es dignifica l’espai i el lloc de culte dedicat al bisbe Hilari. En un moment, cap al segle XIV, comença a aparèixer la figura de l’abat; fins aleshores només s’esmentaven priors. Durant la segona meitat del segle XVI es documenten treballs de reparació als edificis de la canònica, probablement a causa dels estralls provocats per les guerres de Religió.
L’any 1652, Saint-Hilaire de la Celle s’integrà a la congregació de Sainte-Geneviève, situació que es mantingué fins al 1791, quan la Revolució va suprimir l’establiment. El 1820 el lloc fou ocupat per una comunitat de monges carmelites, fet que comportà una profunda renovació de les seves estructures. L’any 1956 les monges abandonaren l’espai, que ara és de propietat pública. Es conserva l’església, d’estructura romànica, així com un relleu considerat un cenotafi de sant Hilari, obra del segle XII.
Dibuix del segle XVII
Il·lustració de Saint-Hilaire de la Celle de Poitiers (1952)
Les images des saints (Jacques Callot, 1636)
Bibliothèque nationale de France
- ANDRAULT-SCHMITT. Claude (2021). Le passionnant dossier de Saint-Hilaire-de-la-Celle (Poitiers). Les enjeux de l’interprétation des dessins des génovéfains à la lumière des autres sources. Revue historique du Centre-Ouest, núm. XIX
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- EYGUN, François (1952). Saint-Hilaire de la Celle de Poitiers. Congrès archéologique de France. 109 ss. Poitiers. Société française d'archéologie. Paris
- RHEIN, André (1913). Poitiers. Congrès archéologique de France. LXXIXè session tenue à Angoulême. Paris / Caen: Picard / Delesques
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’antic establiment monàstic és situat a la Petite rue Sainte-Catherine, al centre de Poitiers