Canònica de Sainte-Radegonde de Poitiers
Sainte-Marie-hors-des-murs / Domus S Radegundis
(Poitiers, Viena)
L’església de Sainte-Radegonde estava vinculada a l’abadia benedictina femenina de Sainte-Croix de Poitiers, situada molt a prop, on es veneren les despulles de santa Radegunda, fundadora d’aquell monestir. En aquest indret s’hi va establir una comunitat de canonges destinada a atendre les necessitats litúrgiques de les monges.
L’església, d’ús funerari, estava inicialment dedicada a Notre-Dame i, com era costum en aquests casos, es va bastir fora del recinte emmurallat de la ciutat. Aquells clergues vivien en comunitat i depenien plenament de l’abadessa de Sainte-Croix. Hi ha notícia d’aquesta comunitat des de finals del segle VI, amb el qualificatiu de monjos i sota la direcció d’un abat, fet que no permet assegurar si es tractava pròpiament d’un monestir ni si seguia una regla monàstica concreta.
L’edifici primitiu va patir les conseqüències de les invasions normandes i posteriorment fou restaurat o reedificat; es va consagrar de nou l’any 863, però va ser incendiat el 955 i a finals del segle X es trobava en ruïnes. L’any 1012 es va refer la cripta i restaurar la tomba de santa Radegunda. A instàncies d’Agnès d’Aquitània (c. 1025-1077), el papa Alexandre II va emetre una butlla l’any 1072 amb la intenció de reformar la comunitat de canonges, que s’havia relaxat en els costums i havia fet un ús indegut dels béns de la casa.
Santa Radegunda, al portal
A partir d’aquell moment, la comunitat adquirí la consideració oficial de col·legiata, sota la direcció d’un prior que restava sotmès a l’obediència de l’abadessa de Sainte-Croix. Aquesta submissió d’una comunitat masculina a una autoritat femenina va ser causa de nombrosos desacords i litigis entre ambdues institucions. Els canonges de Sainte-Radegonde no van ser mai considerats regulars; possiblement seguien la regla aquisgranesa (establerta l’any 817), però mai adoptaren la Regla de sant Agustí.
Arran d’un terratrèmol, es va tornar a restaurar l’església, que fou consagrada novament l’any 1099, i de la qual encara es conserven algunes parts. Posteriorment s’hi van fer noves modificacions. L’any 1562, en el context de les guerres de Religió, el lloc fou saquejat i el sepulcre de santa Radegunda violat. Actualment es conserva l’edifici gòtic, restaurat amb posterioritat, amb alguns elements que remunten a l’època romànica.
Sepulcre de santa Radegunda
Vue du tombeau de Ste. Radegonade
François Thiollet, 1823
Poitiers / Médiathèque François-Mitterrand
Vitrall del segle XIX amb escenes de la vida
de santa Radegunda
Poitiers : intérieur de Sainte-Radegonde
Isidore Laurent Deroy, 1830
Poitiers / Médiathèque François-Mitterrand
Poitiers / Médiathèque François-Mitterrand
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- DERNIER, A. (1951). Le conflit entre Ste-Radegonde et Ste-Croix au sujet de Frozes. Bulletin de la Société des antiquaires de l'Ouest. Poitiers
- KNEEPKENS, C. H. ; i altres (1986). À propos des débuts de l'histoire de l'église-funéraire Sainte-Radegonde de Poitiers. Cahiers de civilisation médiévale. Núm. 116
- LABANDE-MAILFERT, Yvonne; i altres (1986). Histoire de l’abbaye Sainte-Croix de Poitiers. Poitiers: Société des Antiquaires de l’Ouest
- PICTAVE, Jehan (1909). Poitiers. Ses monuments, son histoire. Poitiers: Courrier
L’església actual de Sainte-Radegonde es troba al centre de Poitiers, a llevant del desaparegut monestir de Sainte-Croix