L’abadia de Lesterps té el seu origen en l’antiga església de Stirpis. Segons la tradició, cap a l’any 975, Jourdain I de Chabanais hi hauria establert una comunitat de canonges. Tot i això, les primeres notícies segures sobre aquest lloc no arriben fins més endavant. Cap al 1030, hi va arribar Gautier, procedent de la canònica de Le Dorat (Alta Viena), que hi va introduir la Regla de Sant Agustí.
Cap al 1040, Jourdain II, fill del fundador, en desacord amb l’abat Gautier, va aprofitar l’absència d’aquest, que possiblement es trobava en peregrinació a Terra Santa, per ocupar el monestir. Com a represàlia, Adalbert II, comte de La Marche, va atacar el lloc provocant la seva destrucció i la mort de molts canonges. Després d’obtenir el perdó del papa, els responsables del desastre es van encarregar de la reconstrucció i dotació de l’església. L’any 1070 el mateix Gautier va poder dedicar la nova església, que fou beneïda l’any 1091. Gautier hauria mort aquell mateix any 1070 i fou enterrat a l’església, on seria venerat com a sant.
L’abadia de Lesterps va gaudir d’un període de prosperitat i va participar en la fundació o reforma d’altres canòniques, com ara Notre-Dame de Celles (1095) i Saint-Pierre d'Airvault (1096), ambdues a Deux-Sèvres, així com Saint-Émilion (Gironda), cap a l’any 1110, entre altres. A partir del 1110, sota l’abadiat de Ramnulf, l’església es va ampliar considerablement amb la construcció d’un transsepte i d’una capçalera amb deambulatori i capelles radials.
L'atri
L’any 1567, en el context de les guerres de Religió, el monestir fou atacat, saquejat i incendiat, quedant en ruïnes. La seva restauració fou promoguda per l’abat Charles-François de La Vieuville (1657-1676), que també en va propiciar l’afiliació a la congregació de Sainte-Geneviève. La canònica fou suprimida durant la Revolució.
El 1803 es va restablir l’activitat parroquial, però l’estat de conservació de l’edifici era deficient: des del 1738 ja no s’utilitzava, i durant el segle XIX va caure en ruïna. Es va perdre tota la capçalera, el transsepte i part de la nau. Actualment es conserven, en línies generals, els tres trams de les naus originals de l’època de Gautier: una nau central àmplia i dues laterals molt estretes. La capçalera actual és una reconstrucció moderna. L’element més notable del conjunt és la poderosa torre campanar, també de la primera època, que s’alça sobre un atri.
Planta de l'església, en negre les parts conservades
Il·lustració de L'eglise de Lesterps (1913)
El campanar. Il·lustració de
Dictionnaire raisonné de l’architecture française (Viollet-le-Duc, 1875)
Foto de GFreihalter, a Wikimedia
Foto de Traumrune, a Wikimedia
Restes de l'església entre els habitatges
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1991). Les premiers clochers-porches limousins (Êvaux, Lesterps, Limoges) et leur filiation au XIIe s. Cahiers de civilisation médiévale, núm. 135-136
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1999). Lesterps, église Saint-Pierre. Congrès archéologique de France, 153 ss. Société française d'archéologie
- AUBERT, R. (2015). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 31. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5: Bourges. Abbaye de Ligugé
- COURCEL, Valentin de (1913). L'eglise de Lesterps. Congrès archéologique de France, 79 ss. Angoulême. Société française d'archéologie
- DEYRES, Marcel (1975). L’Abbatiale Saint-Pierre de Lesterps au XIe Siècle. Mémoires de la Société Archéologique et Historique de la Charente
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- VIOLLET-LE-DUC, Eugène (1875). Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle. Vol. 3. París: A. Morel
L’abadia de Lesterps es troba a la part nord-oriental del departament de la Charente