|
Els
detalls de la fundació d’aquesta abadia són desconeguts,
el primer document conservat que l’esmenta és una
donació efectuada a un priorat depenent de La Réau i
porta data del 1208. El 1219 el papa Honori III va
emetre una butlla que posava aquesta casa sota la seva
protecció, alhora que li confirmava els béns i esmentant
una concessió efectuada per Enric II d’Anglaterra, mort
el 1189, pel que cal considerar la fundació d’aquesta
canònica abans d’aquella data. Aviat va esdevenir una
casa important que el 1219 tenia setze priorats que hi
depenien. Durant l’època d’inestabilitat arran de la
guerra dels Cent Anys, l’abadia es va fortificar el que
no va evitar que el 1372 fos ocupada, saquejada i
incendiada. Aquell esdeveniment va deixar l’establiment
amb una comunitat reduïda i amb pocs recursos a causa de
la pèrdua o deteriorament de les fonts d’ingressos.
Malgrat tot, hom va poder restaurar o refer les
dependències monàstiques i les fortificacions. |
|
|
A partir
del 1519 La Réau va passar a estar governada per abats comendataris
i a mitjan d’aquell segle la casa es va veure influenciada pel
calvinisme però no va patir directament els efectes de les guerres
de Religió, a banda de la inestabilitat i dificultats que van
afectar tota la regió. Una visita a l’abadia de l’any 1636
presentava un establiment en decadència, amb una comunitat molt
reduïda i amb moltes mancances. El 1652 es va reformar la canònica
integrant-la a la congregació de Sainte-Geneviève que la va dirigir
fins la seva desaparició arran de la Revolució, en aquesta època es
van portar a terme obres de restauració de les dependències que es
trobaven en mal estat a causa de la decadència que patia. A finals
del segle XVIII fou suprimida la comunitat i els béns del monestir
foren posats a la venda. |
La Réau |
