Cartoixa de Notre-Dame de Bonpas

Chartreuse Notre-Dame de Bonpas / Malus Passus / Bonus Passus / Beata Marie Bonipasus

(Caumont-sur-Durance / Caumont, Valclusa)

Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Portal d'entrada a Bonpas

La cartoixa de Bonpas està situada a tocar de la Durance, en el punt on hi havia un dels passos que permetien travessar aquest riu, un indret conegut des d’antic com a Maupas, després canviat a Bonpas. El primer document que esmenta una casa monàstica en aquest lloc porta data del 1166 i tracta de la venda efectuada pel bisbe d’Avinyó als monjos de Bonpas d’una part dels drets de peatge de passar el riu.

Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Portal d'entrada a Bonpas

Segurament, en aquell moment no es tractava d’un pont, potser més aviat un pas de barca o una estructura molt senzilla, de fet, no és fins al 1238 que hom parla d’un pont, potser una construcció de fusta. El 1277, els monjos de Bonpas van demanar la seva afiliació a l’orde del Temple, abans ho havien fet amb altres institucions monàstiques, però no fou fins al 1278 que va passar a mans de l’orde de l’Hospital que va mantenir la seva presència en aquest lloc fins que, el 1317, el papa Joan XXII es va apoderar de la propietat, segurament com a compensació per l'important increment de poder dels hospitalers, que havien sigut els màxims beneficiaris dels béns del Temple, després de la seva supressió.

L’any 1318, el papa va donar el lloc, i les propietats annexes que li pertanyien, als cartoixans, aquests hi van fundar un nou establiment l’any 1320. La nova cartoixa de Bonpas es va veure beneficiada de la seva proximitat amb Avinyó, les donacions a favor seu es van succeir durant els anys següents. Malgrat tot, al segle XV la casa passava per una època de decadència i el 1422 fou unida a la cartoixa de Val-de-Bénédiction (Gard), a tocar d’Avinyó, a la riba oposada del Roine, a Bonpas es va mantenir una comunitat residual. A finals de segle encara patia certa decadència i tant les construccions com l’observança de la Regla no gaudien de la situació desitjable, aquest darrer punt es va veure dificultat per la seva situació en un lloc molt transitat i sense l’aïllament que demana el règim cartoixà.

Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Capella de Notre-Dame de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Capella de Notre-Dame de Bonpas

El 1539 la cartoixa fou saquejada i el 1562 va patir els efectes de les guerres de Religió. La vida cartoixana en aquest indret va acabar amb la Revolució quan tenia una comunitat nombrosa, el 1791 el lloc fou assaltat i el convent abandonat el 1792. L’església fou enderrocada el 1816, de la cartoixa en resten poques construccions, entre les quals destaca la capella de Notre-Dame de Bonpas, de l’època hospitalera i altres construccions adaptades a usos diversos. Pel que fa al pont, fou volat el 1944 per l’exèrcit alemany i refet seguidament per la seva importància com a via de comunicació.

Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Espai de l'església i claustre gran
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Maisons de l'ordre des Chartreux (1913)
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Planta
Bibliothèque nationale de France
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas
Cartoixa de Bonpas

Bibliografia:
  • AMARGIER, Paul; i altres (1988). Chartreuses de Provence. Ais de Provença: Edisud
  • CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
  • DUBOIS, Marc (1930-31). La Chartreuse de Notre-Dame de Bonpas. Revue Mabillon, núm. 20-21
  • GRÉGOIRE, Henri (1818). Réchérches historiques sur les congrégations hospitalières des frères pontifes ou constructeurs de ponts. París: Baudouin
  • GROS, Albert (1995). La chartreuse de Bonpas. S. I. Caumont
  • VALLERY-RADOT, Jean (1963). L’église Notre-Dame de Bonpas. Congrès Archéologique de France. CXXI session. París: Société Française d’Archéologie

Situació:
Vista aèria

Bonpas és a la riba de la Durance, al sud-est d'Avinyó