Es tracta d’un important monestir femení fundat des de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades l’any 1011 a aquesta abadia. Estava situat en el territori de Brignoles, a llevant de Marsella, on ja hi havia una església dedicada a Sainte-Perpétue. Hom ha considerat que molt abans, l’any 558, aquell lloc havia estat ja ocupat per una primera comunitat seguidora de Joan Cassià, que més endavant s’hauria perdut. La primera comunitat procedent de Sant Víctor s’hi hauria establert a mitjan del segle XI. Es tractaria d’un priorat masculí que anys després acolliria també una comunitat femenina, cada una d’elles sota l’autoritat del seu prior.

L’establiment monàstic va rebre protecció dels comtes de Provença i de l’Església, el papa Innocenci II (1136), Ramon Berenguer III de Provença (1158), Alexandre III (1160) i Alfons el Cast (1167) van confirmar les seves possessions, que van arribar a ser força importants. A començament del segle següent la comunitat masculina va traslladar-se a Marsella i el lloc va quedar ocupat només per les monges, però amb dependència d’un prior de Sant Víctor. A partir d’aquell moment la casa va incrementar el seu poder i prosperitat. El 1225, la comtessa Garsenda, vídua d’Alfons II de Provença, va professar en aquest monestir que ja amb anterioritat havia beneficiat ella mateixa i va continuar beneficiant amb béns atorgats pel seu fill, Ramon Berenguer V de ProvençaRamon Berenguer V de Provença (c1200-1245)

Comte de Provença i de Forcalquier entre el 1209 i 1245. Casat amb Beatriu de Savoia. Enterrat a l'església dels Hospitalers d'Ais de Provença. Garsenda va morir en aquest lloc el 1242. Gràcies a la seva situació econòmica, el priorat va poder suportar relativament bé les inestabilitats de l’època (segles XIV a XVI) que comportaren abandonaments temporals per part de la comunitat.

El monestir en restauració

També van esclatar diversos episodis conflictius relacionats amb diferències d’autoritat entre la priora de La Celle i el prior d’aquesta casa que residia a Sant Víctor i que reclamava els seus drets mentre que la comunitat els defensava per a ella. Al segle XVII el monestir passava per una època de decadència a més de patir un notable relaxament en els costums, tot acompanyat de l’oposició de la comunitat a la seva reforma. El 1658 hom va ordenar el trasllat de la comunitat a la ciutat d’Ais de Provença però les monges s’hi van oposar. El trasllat no es va fer efectiu fins el 1661 i només en part, les monges que van seguir a La Celle no van mantenir la comunitat, que va desaparèixer definitivament el 1692. El nou monestir d’Ais va continuar fins la Revolució. Pel que fa a la casa de La Celle fou venuda el 1791, després l’església va recuperar les seves funcions i des del 1990 el lloc és de propietat pública i es troba en procés de restauració.

La comtessa Garsenda
Il·lustració d'Iconographie des sceaux el bulles, 1860