Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de Ripoll / Sancti Iohannis Baptiste

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses

La fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que en els seus inicis era conegut com Sant Joan de Ripoll, es va portar endavant poc abans de l’any 887 gràcies a la voluntat del comte Guifré el Pelós, amb l'objectiu de deixar-lo sota la direcció de la seva filla Emma, que havia nascut poc abans, cap l’any 884.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Exterior de l'absis

L'abadia benedictina femenina

Aquesta tasca es va portar a terme de manera anàloga a la fundació del monestir masculí de Santa Maria de Ripoll i per impulsar la colonització d’aquestes terres, ja ocupades. Amb aquesta finalitat va aportar una església dedicada a Sant Joan, que ja existia l’any 880, quan el mateix Guifré la va lliurar al monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquell any de 887 es va consagrar la renovada i ampliada església del monestir, en l’acta es relacionen els importants béns posats a l'abast del nou monestir. Sembla que l'abadessa Emma va prendre el càrrec el 898, un cop havia mort el comte, a l'edat de catorze anys.

L'abadiat d'Emma fou llarg (fins el 942) i va portar un període d'esplendor del centre, quan el seu patrimoni es va incrementar d'una manera important, el que va fer que la seva successió quedés marcada per picabaralles entre els comtats de Barcelona-Osona i Cerdanya pel seu domini. Des de Sant Joan es va impulsar la fundació d’altres esglésies i establiments com ara Santa Maria del Camí (921) posat sota la direcció de Quíxol, germana d’Emma. La segona abadessa (Adelaida, 949-955) era filla del comte Sunyer de Barcelona, la seva successora (Ranlo, 955-c960) del comte Delà d'Empúries, a la qual va seguir Fredeburga (c960-994), emparentada amb la casa de Cerdanya.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Exterior de l'absis lateral
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Església i pòrtic de Sant Mateu

La darrera abadessa fou Ingilberga (994-1017) filla natural del comte de Cerdanya Oliba Cabreta, que posà fi al monestir de benedictines al ser expulsada, juntament amb la resta de la comunitat, a ran d'unes greus acusacions promogudes pel seu germanastre Bernat Tallaferro i que feien referència a la seva conducta moral. Probablement el comte de Besalú Bernat Tallaferro pretenia apoderar-se dels béns del monestir per portar endavant el seu projecte de creació d’un bisbat a Besalú. Sigui com sigui, el 1017 el monestir va quedar extingit i la comunitat es va veure obligada a dispersar-se.

Canònica aquisgranenca

Fou llavors que s'instaurà una comunitat de canonges aquisgranesos sota tutela del comtat de Besalú que s'aprofità de les riqueses de la casa de Sant Joan. Amb això va començar un període d'inestabilitat fomentada des de Ripoll, en aquell moment unit al monestir de Sant Víctor de Marsella, que pretenia imposar una comunitat benedictina com a continuadora de l'anterior. Aquestes pretensions van topar amb l'oposició de la comunitat canonical, sota la protecció del bisbe d'Osona. Aquests fets van acabar el 1083, amb l'expulsió per les armes dels canonges, que es van veure obligats a buscar la protecció a Vic.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses

Canònica agustiniana

Els monjos marsellesos ocuparen ràpidament el monestir, però finalment les autoritats eclesiàstiques van retornar el mateix any la casa als canonges expulsats amb la diferència de quedar sotmesos a la regla reformada augustiniana en lloc de l'aquisgranesa.

Comunitat benedictina doble

El 1098 foren expulsats altre cop els canonges i s'hi traslladà una comunitat de monges procedents de Santa Perpètua de Brunyola (Var) i és a partir d'aquest moment quan va començar a anomenar-se Sant Joan de les Abadesses, en lloc de Sant Joan de Ripoll, nom amb que era coneguda fins llavors. Realment es tractava d'una comunitat doble: per una part les monges i per altra els clergues benedictins que la servien.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Capitell a l'interior de l'església
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sepulcre del beat Miró (segle XIV)

Canònica agustiniana (restaurada)

Aquest estat de les coses es va mantenir fins el 1114, quan el monestir fou restituït als canonges agustinians que s’havien mantingut units però fora del monestir, les dues comunitats benedictines que l'ocupaven es van veure obligades a abandonar-lo. El papa Pasqual II va emetre aquell mateix any una butlla amb el vistiplau de la nova situació i sotmetent la casa a la Santa Seu. Aquesta comunitat és la que es va establir d'una manera definitiva al lloc inaugurant un nou període de molta vitalitat. El 1150 es va consagrar una nova església, l’actual. A partir del 1484 el monestir va passar a estar dirigit per abats comendataris, el que agreujà la decadència que s'havia començat a detectar anteriorment. El 1581 la comunitat va desaparèixer de fet i el 1592 la canònica es va secularitzar. El lloc va continuar regit per un arxipreste, fins que el 1856 es va traslladar a l'església del monestir la parròquia de la vila.

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Davallament conegut com Santíssim Misteri (1251)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
El Santíssim Misteri
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Retaule de Santa Maria la Blanca (1343)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Retaule de Santa Maria la Blanca (1343)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Retaule de Sant Agustí (sXIV)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Capella dels Dolors (segle XVIII)
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Galeria romànica del claustre
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Capitells de la galeria romànica
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Claustre gòtic (sXV)
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Claustre del segle XV
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Portada del creuer sud
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Portada i làpides d'abats del pòrtic de Sant Mateu
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Portal sud de l'església
Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Pati del Palau Abacial
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Goigs del Santíssim Misteri
Col·lecció particular
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Interior de l'església
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
Postal antiga
Col·lecció particular

Bibliografia:
  • ALBERT I CORP, Esteve (1999). Les abadesses de Sant Joan. Barcelona: R. Dalmau Ed.
  • BRUGUÉS, Irene i altres (ed.) (2019. El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-1017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • CRISPÍ, Marta (ed.) (2012). El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
  • DANÉS I VERNEDAS, Joan (1912). La vall i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: L’Avenç
  • DANÉS I VERNEDAS, Joan (1926). Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: Taber
  • GAVÍN, Josep M. (1978). Inventari d'esglésies. Vol. 4. Garrotxa - Ripollès. Barcelona: Artestudi Edicions
  • JUNYENT, Eduard (1976). El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
  • PARASSOLS Y PI, Pablo (1859). San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio. Vic: Soler
  • PLADEVALL, Antoni (1987). Catalunya romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • PLADEVALL, Antoni i altres (1995). Art i cultura als monestirs del Ripollès. Barcelona. P. Abadia de Montserrat
  • RIPOLLÉS-PONSI, Joana; TRAYNER VILANOVA, Maria Pau (2008). Emma de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: Ed. Mediterrània
  • RIU, Manuel (1974). Posesiones del monasterio de Sant Joan de les Abadesses en el obispado de Urgell. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Vol. 22

Situació:
Vista aèria

El monestir és al centre de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès