Convent de la Madeleine de Saint-Maximin

Després de la resurrecció de Crist, hom la situa a Palestina difonent el cristianisme, motiu pel qual es va desencadenar una persecució contra els cristians i ella mateixa. Un grup de deixebles format per Maria Magdalena, Maria de Cleofàs, Maria Salomé (conegudes com les Tres Maries), els germans de la Magdalena (Llàtzer i Marta), Maximí (company de Llàtzer i després considerat el primer bisbe d’Ais de Provença), Sidoni i les serventes Marcel·la i Sara, entre altres, foren abandonats en una vella barca sense veles ni timó ni rems que fou portada miraculosament a la Provença. Aquells exiliats van desembarcar a la costa de la Camarga (a Saintes-Maries-de-la-Mer) i es van dispersar per diferents indrets.

Sobre aquella tomba i les restes de la Magdalena hi ha dues versions, una és la defensada des de l’abadia de Vézelay (Yonne, Borgonya) que diu que, en temps de Carlemany, foren portades a aquell monestir. L’altra és la patrocinada des de Saint-Maximin que situa la seva tomba i les relíquies a la cripta de l’església. La Santa Bauma és el lloc on se situa l’època de penitència de la Magdalena i que va esdevenir des de molt antic un centre de peregrinació. Una altra tradició diu que sant Joan Cassià, el fundador de Sant Víctor de Marsella, va sentir-se atret per aquests llocs i va establir una comunitat monàstica al lloc d’enterrament (el priorat de Saint-Maximin) i també a la Santa Bauma. Ell mateix va disposar una cel·la prop d’aquí on es retirava algunes temporades per la pràctica de l’eremitisme.

Tot aquest canvi fou impulsat pels comtes de Provença, Carles I d’Anjou i el seu fill Carles II, amb relat miraculós inclòs, relatiu a l’alliberament d’aquest darrer, llegenda que seria promoguda en endavant pels dominics. Segons aquesta, Carles romania captiu a Barcelona des del 1284 quan Roger de Llúria el va fer presoner en el decurs de la guerra de Sicília. A la presó, va encomanar-se a la Magdalena i aquesta li va dir en somnis que seria alliberat i també que havia de buscar el seu sepulcre a Saint-Maximin, donant-li detalls del mateix i aclarint, per sortir de dubtes, que les relíquies que es veneraven a Vézelay no eren les seves.

No es va poder acabar fins ben entrat el segle XVI. En aquella època, la crítica històrica va començar a posar en dubte la llegenda de Maria Magdalena i de la seva presència a la Provença, fet que va anar afectant, a poc a poc, l’arribada de pelegrins. Amb la Revolució el convent dominic fou suprimit (1791) i el lloc va quedar desprotegit, a començament del segle XIX li fou retornat el culte, però l’estructura de l’església havia patit el pas dels anys i es van fer necessàries les restauracions que van costar d’arribar a causa de les grans dimensions del temple i la poca atracció tenia per les autoritats. Després de la Revolució hi ha hagut intents de recuperació de la comunitat dominica.