Priorat de Saintes-Maries-de-la-Mer

El periple els va fer arribar a la costa de la Camarga, en aquest lloc hi van restar Maria de Cleofàs, Maria Salomé i Sara, mentre que els altres van anar a evangelitzar el territori. Les santes Maries es van quedar en aquest indret després de fer brollar aigua dolça de manera miraculosa, a la seva mort hi foren enterrades. Cap al 542, el bisbe Cesari d’Arle esmentava un oratori dedicat a Notre-Dame (Beata Maria de Ratis) en aquest mateix lloc, on s’han localitzat estructures gal·loromanes. El bisbe Rostang (870-970), restaurador de l’abadia de Saint-Césaire d’Arle, va donar aquesta església a aquell monestir i el 1061 fou donada al capítol canonical d’Arle.

Al segle XIX, després de la Revolució, el lloc va patir ocupacions de la casa prioral i claustre, pèrdues, i a partir de mitjans de segle, també van arribar les restauracions. Es tracta d’una església fortificada de nau única, que conserva a l’absis una notable sèrie de capitells romànics de molt bona factura. La cripta es va fer al segle XV arran de l’excavació per trobar les relíquies. La devoció popular encara és molt important, amb cerimònies peculiars.