Monestirs
Monestirs de
Provença-Alps-Costa Blava
Canònica de la catedral de Sant Tròfim d’Arle
 Saint-Trophime d’Arles
< anterior Inici França Provença-Alps-Costa Blava Boques del Roine següent >
castellano
cercador contacte facebook

Boques del Roine
Monestirs d'Arle

Catedral d'Arle
Catedral d'Arle


Canonges aquisgranencs


Canonges
agustinians


 

La catedral d’Arle està dedicada a sant Tròfim, considerat el primer bisbe d’aquella diòcesi. Una llegenda el fa deixeble de sant Pau i diu que després de passar per Roma va arribar a Arle l’any 46, on hauria encapçalat una comunitat cristiana situada a la necròpoli dels Aliscamps. Més endavant s’hauria refugiat en un esperó rocós al nord-est de la ciutat, en mig d’aiguamolls on practicaria l’eremitisme, lloc on més endavant s’aixecaria l’abadia de Montmajor, la seva comunitat el reconeixeria com a fundador d’aquella casa. Més enllà d’aquesta tradició, sembla que cal situar aquest personatge al segle III. És molt probable que calgui situar les primeres comunitats cristianes d’Arle en el segle II.


Catedral d'Arle
Portal de la catedral

Catedral d'Arle
Portada

Portal
Claustre

El primer bisbe documentat d’aquesta diòcesi fou Marcià, l’any 254, possiblement un dels successors de Tròfim. La seva existència en aquella data sembla inqüestionable. D’altra banda sant Gregori de Tours esmenta Tròfim com un dels set missioners, els set apòstols de la Gàl·lia, enviats des de Roma en època de Dacià per evangelitzar aquell territori. A banda de Tròfim, que va quedar-se a Arle, sant Gregori esmenta a Gacià (a Tours) Sadurní (a Tolosa de Llenguadoc), Pau (a Narbona), Dionís (a París), Marcial (a Llemotges) i Austremoni (a l’Alvèrnia). Un cop assentada la nova diòcesi d’Arle, el 314 el seu bisbe ja presidia un concili a la mateixa ciutat.
 

Catedral d'Arle
Catedral de Sant Tròfim
Dibuix d'A. Meunier (c.1793)
 Bibliothèque nationale de France

Catedral d'Arle
Detall de la portada


La catedral primitiva es trobaria intramurs, al sector sud-est de la ciutat, en el lloc on més endavant es fundaria el monestir de Saint-Césaire. Durant la primera meitat del segle V, gràcies a bona situació econòmica, la catedral es va desplaçar a un indret més cèntric, on encara ara es troba. En època del bisbe sant HilariSant Hilari d'Arle, monjo i bisbe (401-449)

Monjo de Lerins (Alps Marítims) al costat de sant Honorat, a qui va succeïr al bisbat d'Arle l'any 430
(430-449) s’esmenta ja aquella nova basílica posada sota l’advocació de sant Esteve. A l’època del bisbe sant Cesari (502-542) hi consta l’existència d’un baptisteri nou i d’un claustre. Després ve una llarga època d’obscuritat causada en bona part per les inestabilitats polítiques i bèl·liques d’aquell període. No és fins el 813 que hom té constància de la celebració d’un concili a la ciutat, el 972 s’esmenta la presència de les relíquies de sant Tròfim a la catedral (a la seva mort fou enterrat als Aliscamps) i poc a poc la seva devoció va fer que anés canviant la primitiva advocació de sant Esteve per la de sant Tròfim, definitiva des del segle XII. Entre els segles X i XI es va aixecar una nova església, edifici que s’aniria modificant en els anys següents, el 1152 es va fer una solemne translació del cos de sant Tròfim i en aquella època la catedral es va decorar amb una sumptuosa portada i un claustre nou.

Catedral d'Arle
Sant Tròfim

Catedral d'Arle
Campanar


El 1032 hi hagué un primer intent de reforma de la canònica de la catedral que en aquell moment seguia la regla aquisgranesa, que hom considerava massa moderada, però l’assumpció de la Regla de Sant Agustí no es va assolir plenament fins molt més endavant, el 1180, fou en aquella època que va començar la construcció del claustre que encara es conserva. Al segle XV es va modificar profundament l’església catedralícia amb la construcció d’una nova capçalera gòtica que encara avui remata les naus romàniques.

Catedral d'Arle
Catedral de Sant Tròfim

Catedral d'Arle
Catedral de Sant Tròfim


Catedral d'Arle
Catedral de Sant Tròfim

Catedral d'Arle
Sarcòfag paleocristià

Catedral d'Arle
Sarcòfag paleocristià. Pas del mar Roig


Catedral d'Arle
Claustre de la catedral

Catedral d'Arle
Claustre de la catedral

Catedral d'Arle
Claustre de la catedral

Claustre

Catedral d'Arle
Claustre de la catedral

Catedral d'Arle
Claustre de la catedral

Catedral d'Arle
Tapís d'Aubusson conservat a la catedral


Arle
Les esglésies d'Arle a l'edat mitjana


Bibliografia:
- ESQUIEU, Yves i altres. (1989). Le monde des chanoines (XIe-XIVe s.). Cahiers de Fanjeaux, 24. Fanjeaux: Privat
- HUBERT, Jean (1947/1972). La topographie religiueuse d’Arles au VI siècle. Cahiers archéologiques. Fin de l’Antiquité et Moyen Âge. París: Klincksiech
- PAULET, Abbé L. (1910). Primatiale, ou Monographie historique et descriptive de la basilique Saint-Trophime d'Arles. Bergerac: J. Castanet
- ROUQUETTE, Jean-Maurice (1980). Provence Romane 1. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- STOUFF, Louis (2001). L'église et la vie religieuse à Arles et en Provence au Moyen Âge. Aix-en-Provence: P. Université de Provence
- THIRION, Jacques (1979). Saint-Trophime d’Arles. Congrès Archéologique de France. 184 session. París: Société Française d’Archéologie

 


Situació:

La catedral de Sant Tròfim es troba al centre de la ciutat

Baldiri B. - Novembre de 2014