La catedral d’Arle està dedicada a
sant Tròfim,
considerat el primer bisbe d’aquella diòcesi. Una
llegenda el fa deixeble de sant Pau i diu que després de
passar per Roma va arribar a Arle l’any 46, on hauria
encapçalat una comunitat cristiana situada a la
necròpoli dels Aliscamps. Més endavant s’hauria refugiat
en un esperó rocós al nord-est de la ciutat, en mig
d’aiguamolls on practicaria l’eremitisme, lloc on més
endavant s’aixecaria l’abadia de
Montmajor, la seva comunitat el reconeixeria com a
fundador d’aquella casa. Més enllà d’aquesta tradició,
sembla que cal situar aquest personatge al segle III. És
molt probable que calgui situar les primeres comunitats
cristianes d’Arle en el segle II. |
|
El primer bisbe documentat d’aquesta diòcesi fou Marcià,
l’any 254, possiblement un dels successors de Tròfim. La seva
existència en aquella data sembla inqüestionable. D’altra banda sant
Gregori de Tours esmenta Tròfim com un dels set missioners, els set
apòstols de la Gàl·lia, enviats des de Roma en època de Dacià per
evangelitzar aquell territori. A banda de Tròfim, que va quedar-se a
Arle, sant Gregori esmenta a Gacià (a Tours) Sadurní (a Tolosa de
Llenguadoc), Pau (a Narbona),
Dionís (a París),
Marcial (a
Llemotges) i Austremoni (a l’Alvèrnia). Un cop assentada la nova
diòcesi d’Arle, el 314 el seu bisbe ja presidia un concili a la
mateixa ciutat.
|

Catedral de Sant Tròfim
Dibuix d'A. Meunier (c.1793)
Bibliothèque nationale de France |