|
Es tracta d’una comunitat de canonges impulsada pel
clergue Riculf. El 1052 el bisbe de Riez va donar
aquesta església a la comunitat canonical que s’hi volia
aplegar. El 1096 un altre bisbe de Riez va donar
l’església a l’abadia de Lerins (Alps Marítims). Malgrat
pertànyer a aquella abadia benedictina, la comunitat de
canonges no devia desaparèixer i el 1112 s’esmenten els
canonges que en tenien cura. El 1125 el capítol de Riez
va intentar recuperar la propietat del lloc però el papa
Honori II va confirmar la possessió a Lerins. Sembla que
aquest lloc havia estat ocupat anteriorment (segle V)
per alguna comunitat monàstica relacionada amb Lerins,
que s’hauria establert en els abrics naturals de la
roca. |
|
|
Quan Lerins va fer-se definitivament amb la propietat de Moustiers, aquesta casa fou seu d’un priorat econòmicament molt
important i amb una comunitat relativament nombrosa. Des del segle
XIV estava regit en règim comendatari. Al segle XVI ja no hi havia
comunitat, tot i que va mantenir el títol de priorat fins la seva
secularització, el 1787. Es conserva una bella església, ara
parroquial, de nau única, aixecada entre els segles XII i XIII. Al
segle XIV es va construir una nova capçalera, de tres naus. També
conserva un bell campanar romànic. |
Moustiers-Sainte-Marie
Capçalera gòtica |
