Abadia de Notre-Dame de Silvacana
Abbaye de Silvacane / Silva-Cana / Sylvacane
(La Ròca d'Antarron / La Roque-d'Anthéron, Boques del Roine)
L’abadia de Notre-Dame de Silvacana fou fundada cap al 1144 des del monestir cistercenc de Morimond (Alt Marne), hom creu que anteriorment, en aquest lloc hi havia una comunitat de caràcter eremític de la que es tenen notícies l’any 1048, també s’ha volgut vincular aquella comunitat amb l’arribada dels cistercencs. Es troba prop del Durance, en aquell moment un lloc d’aiguamolls (silva-cana → bosc de canyes).
Hom compta entre els seus benefactors Raymond des Baux, que algun document tardà i poc fiable designa com fundador, també els comtes de Provença, els senyors de La Roque i les abadies de Saint-André (Gard) i Sant Víctor de Marsella. Malgrat que Silvacana fou un monestir modest, el 1188 va fundar l’abadia filla de Valsainte (Alps de l'Alta Provença). El 1289 va viure un episodi, si més no, poc habitual: l’ocupació de la mateixa abadia i de les seves granges per monjos benedictins de Montmajor, i això va obligar les autoritats a intervenir.
Durant el segle XIV, va entrar en decadència a causa de la inestabilitat del territori, la situació no es va poder redreçar i el 1425 aquesta casa i la de Valsainte foren unides i, finalment, se’n va fer càrrec el capítol de la catedral d’Ais, donant fi a la vida monàstica en aquest indret. Durant el segle XVI va patir ocupacions en el marc de les guerres de Religió. L’església va esdevenir parroquial, situació es va mantenir fins al 1742. Arran de la Revolució es va transformar en una explotació agrícola. Des de mitjan segle XIX es va anar treballant en la seva adquisició i restauració, fins a la segona meitat del segle XX.
El creuer amb l'escala al dormitori
De l’antiga abadia en resta l’església del darrer quart del segle XII i primer del XIII, de la mateixa època són les construccions a tocar de l’ala de llevant del claustre, al costat del creuer de l’església, amb la sala capitular i la sala de monjos. El claustre és del segle XIII i el refetor d’època posterior. Les construccions de l’ala de ponent no es van arribar a aixecar mai. Dins el clos monàstic hi ha restes d’altres dependències auxiliars, com ara la porteria.
Filiació de Silvacana
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Porta entre l'església i el claustre
situat en un nivell inferior
Armarium, al claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre, lavabo
Claustre
Claustre
Escala del dormitori
Dormitori
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Sala de monjos
Sala de monjos
Refetor
Refetor
- AUBERT, Marcel (1933). L'abbaye de Silvacane. Congrès archéologique de France. 95e s. Aix-en-Provence et Nice. Paris: Société française d'archéologie
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- ESQUIEU, Yves (1988). L’abbaye de Silvacane. Congrès Archéologique de France. 143 session. Le Pays d’Aix. Paris: Société française d’archéologie
- FIXOT, Michel; i altres (1979). Découvertes archéologiques récentes à l'abbaye de Silvacane. Congrès Archéologique de France. 134 Session. Pays d’Arles. París: Société Française d’Archéologie
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MOLINA, Nathalie (2006). L’abbaye de Silvacane. París: Ed. du Patrimoine
- PONTIUS, Paul (1978). L’abbaye de Silvacane. París: Caisse nationale des Monuments Historiques
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 2. París: Morel
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Silvacana és a La Ròca d'Antarron (La Roque-d'Anthéron), al nord-oest d'Ais de Provença