Es considera que la fundació del priorat cistercenc femení de Bonlieu es va efectuar l’any 1199 gràcies a la iniciativa de Guillema, muller del comte Guigues II de Forez (1130-1206). Més endavant, Renaud de Forez, arquebisbe de Lió entre els anys 1193 i 1226, va intervenir en l’assentament definitiu de les monges, una funció que va exercir més com a fill dels fundadors que no pas en virtut de la seva autoritat episcopal.
El priorat estava relacionat amb l’abadia de Bellecombe (Alta Loira), també femenina i vinculada a l’abadia de Mazan (Ardecha). Posteriorment, va passar a dependre de la propera abadia de La Bénisson-Dieu (Loira). Va rebre la protecció comtal i, segurament, les seves possessions procedien d’aquella institució. Aquesta casa gaudia del privilegi d’exempció, que la deslligava de la jurisdicció episcopal, tot i que aquesta situació va comportar desacords i litigis entre les institucions implicades. Va mantenir el caràcter de priorat fins a l’any 1259, data en què va adoptar el títol d’abadia.
Era una casa modesta: els seus béns estaven distribuïts pel territori circumdant i no tenien l’extensió ni el valor que podien assolir altres fundacions similars. Gràcies al suport de la família d’Urfé, cap a mitjan segle XIV es va portar a terme una reconstrucció del monestir; l’església que es conserva, probablement, correspon a aquesta època. D’altra banda, hi ha constància que l’any 1463 el monestir travessava una greu crisi pel que fa a l’observança, moment en què es documenten irregularitats en la conducta de les monges de la comunitat.
Esquema de la planta de l'església
A començament del segle XVII, La Bénisson-Dieu va passar a estar ocupada per una comunitat femenina i va deixar de tutelar Bonlieu, que fou posat sota els auspicis de l’abadia de Claravall (Aube). Aquest monestir va reformar el lloc i va imposar una nova abadessa, Marie Anne de Frédevile, nomenada l’any 1610, aconseguint posar fi als problemes d’observança. D’altra banda, els anys 1682 i 1711 la casa va quedar afectada per dos incendis. Un cop clausurat arran de la Revolució, el lloc es va destinar a activitats agrícoles. Pràcticament només se’n conserva l’església.
Il·lustració de Le Forez pittoresque et monumental (1889)
- CANIVEZ, Joseph-Maria; ed. (1937). Statuta Capitulorum Generalium Ordinis Cisterciensis ab anno 1116 ad annum 1786, vol. V. Louvain: Revue d'histoire ecclésiastique
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. IV. París: Brunet
- PEYRON, Philippe (1999). 650 ans de présence cistercienne en Forez. La Bénisson-Dieu, Valbenoîte et Bonlieu. Bulletin de la Diana, vol. 58/1. Montbrison
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
L’abadia de Bonlieu pertany a la comuna de Sainte-Agathe-la-Bouteresse, situada al nord de Montbrison