Aquest monestir cistercenc té el seu origen en un petit establiment de tipus eremític on entre els anys 1119 i 1123 s’hi havia aplegat una petita comunitat sota la protecció del bisbat de Viviers que va posar el canonge Pierre Itier al seu front. Els senyors locals van facilitar als primers ocupants el lloc de Mansus Adam, del que derivaria l’actual Mazan. La comunitat de Mazan es va posar en contacte amb l’abadia cistercenca de Bonnevaux (Isère) i es va integrar a l’orde del Cister. Malgrat que el lloc triat tenia certes mancances, com ara el clima rigorós i l’aïllament, gràcies a les donacions es va poder anar desenvolupant i crear un important domini, d’altra banda en pocs anys va poder fundar altres abadies “filles” d’aquesta: Silvanés (Avairon) i el Thoronet (Var) el 1136, Senanca (Valclusa) el 1148 i Bonneval (Avairon) el 1161. És una època de prosperitat per la casa, el 1217 el papa Honori III la va posar sota la seva protecció, desvinculant-la del poder episcopal, en el mateix document confirmava les seves possessions.

Després de patir els efectes de la guerra dels Cent Anys mai no es va poder recuperar completament, arran del conflicte anterior el lloc es va fortificar, després va patir el règim de comenda i les guerres de Religió. Malgrat tot va poder subsistir fins la Revolució, l’abandó del lloc per part de la comunitat monàstica va representar el desmantellament de bona part de les seves estructures construïdes per poder aprofitar la pedra per altres construccions, malgrat alguns esforços aïllats per poder conservar el patrimoni, tot i això, el 1840 encara es conservava íntegrament l’església, però a finals del segle XIX fou víctima de les riuades que van afectar de nou el conjunt, això i l’aïllament del territori el va portar a la pràctica ruïna de tot el conjunt monàstic i no va ser fins la segona meitat del segle XX que començava la seva restauració i protecció.