Cartoixa de Sainte-Croix-en-Jarez

Com a detall insòlit dins el món cartoixà, Sainte-Croix va permetre l’accés de Béatrix al recinte monàstic i també el seu enterrament a l’església. La cartoixa es va construir seguint els costums de l’orde: l’església i diversos espais comuns s’organitzaven al voltant d’un claustre petit, mentre que les cel·les dels cartoixans se situaven en una segona zona, al voltant d’un gran claustre. Com a element diferenciador, els espais destinats als serveis i a l’organització econòmica, amb comunicació directa amb l’exterior (conreria), formaven part del mateix nucli monàstic, tot i que se’n garantia la independència funcional.

El conjunt edificat de la cartoixa s’articula a partir d’un primer pati, la Cour des Obédiences, amb funcions de conreria. Un llarg corredor comunicava aquest espai amb el Grand Cloître, al voltant del qual es disposaven les cel·les, i alhora donava accés al claustre petit i a les dependències comunes. No es té constància d’afectacions directes derivades de la guerra dels Cent Anys ni de les guerres de Religió, però el conjunt va haver de ser reconstruït després de l’incendi de 1629. A causa d’aquest sinistre i dels efectes de la Revolució es van perdre o dispersar els arxius i la biblioteca, tot i que es coneixen alguns documents gràcies a còpies posteriors.