Abadia de Saint-Fortunat de Charlieu
Saint-Étienne de Charlieu / Carus Locus / Carilocus / Priorat de Charlieu
(Charlieu, Loira)
L’any 872, el bisbe de Valença, Ratbert, i el seu germà, Édouard, van fundar l’abadia benedictina de Charlieu (Carus Locus), dedicada als sants Esteve i Fortunat. Aquest darrer, juntament amb Fèlix i Aquil·leu, evangelitzadors del territori de Valença, va morir martiritzat l’any 212. Els fundadors posaren a disposició del nou monestir unes terres ermes de les quals eren propietaris. L’any següent, 873, el papa Joan VIII en confirmava la dependència directa de la Santa Seu. El primer abat fou Gausmar.
Restes de les esglésies enderrocades
Bosó (c. 844-887), rei de Provença i cunyat de Carles el Calb, fou un destacat protector de Charlieu i intervingué activament en el seu desenvolupament; entre altres donacions, l’any 879 li va concedir el monestir de Saint-Martin de Régny. Els favors rebuts de Bosó i d’altres personalitats contribuïren a donar a l’abadia una certa notorietat. L’any 932, en plena puixança de l’abadia de Cluny (Saona i Loira), el papa Joan XI va incorporar Charlieu a aquell monestir, del qual passà a dependre i a rebre protecció. Aquesta incorporació comportà que adquirís la condició de priorat.
La vinculació amb Cluny també féu possible la construcció d’una nova església durant el segle XI, consagrada cap al 1094. Al segle següent es va aixecar el nàrtex, que encara es conserva. L’any 1280, els franciscans s’establiren en uns terrenys pertanyents a l’abadia, fet que generà desavinences entre les dues comunitats. Paral·lelament, durant el segle XIII, el monestir es va fortificar; d’aquelles obres resta una gran torre rodona, entre altres elements.
Portal nord del nàrtex
Crist i el tetramorf
Posteriorment es dugueren a terme importants treballs de construcció de les dependències conventuals, entre les quals cal esmentar el claustre i la sala capitular. El monestir fou clausurat poc abans de la Revolució Francesa, a causa de la negativa de la comunitat d’acceptar les reformes imposades des de Cluny. Encara que no patí directament la supressió revolucionària, en sofrí les conseqüències: l’any 1792 el lloc fou envaït i incendiat, fet que comportà, entre altres pèrdues, la destrucció de l’arxiu.
A continuació, l’església fou posada a la venda i dividida: mentre les naus s’enderrocaven l’any 1800, el nàrtex es va conservar. A mitjan segle XIX es perdé parcialment un tram de la nau que encara quedava, mentre es protegia l’atri, on es conserva una notable decoració escultòrica, amb capitells i dues portades ornamentades, a més de la porta de l’església. Malgrat la desaparició del refetor, encara es conserva una part important de les dependències de l’antiga abadia. Ja al segle XX, s’enderrocaren les cases que s’havien construït sobre l’espai de les naus, cosa que permeté treure a la llum els fonaments de l’església, corresponents a diverses etapes de la seva construcció.
Portal gran
Portal gran. Llinda amb els apòstols
Portal gran
Portal gran
Portal petit
Il·lustració d'Historia de la Francia (1841)
Nàrtex amb el portal de l'església
Timpà del portal de l'església
Finestral del nàrtex
Finestral del nàrtex
Façana de la sala capitular
Capitells de la sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Capella
Residència prioral
Torre de defensa
Capella
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DÉCHELETTE, Joseph (1901). Église et cloître de Charlieu. Inventaire général des richesses d'art de la France. Province, monuments religieux. Tome 3. París: Plon
- DESEVELINGES, J.-B. (1856). Histoire de la ville de Charlieu : depuis son origine jusqu'en 1789. Roanne: Durand
- DURAND, Vincent (1892). Abrégé de l'histoire de Charlieu. Montbrison: Brassart
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 4. París: Bloud et Barral
- LE BAS, Philippe (1841). Historia de la Francia. Vol. 3. Barcelona: Imp. Nacional
- RHEIN, André (1916). Charlieu. Congrès archéologique de France, 80 ss. Société française d'archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
- SUNDERLAND, Elizabeth Read (1971). Charlieu à l’époque médiévale. Lyon : Lescuyer
- TERREBASSE, Alfred de (1857). Appendice à l'histoire de Charlieu. Revue du Lyonnais, vol. 14. Lió
- TERRET, Victor (1929). Le portail roman du Narthex de Saint-Fortunat de Charlieu et sa sculpture décorative du XIIe siècle. Marburger Jahrbuch für Kunstwissenschaft
- THIOLLIER, Félix ; i altres (1892). L'art roman à Charlieu et en Brionnais. Montbrison: Brassart
- THIOLLIER, Noël; i altres (1927). Fouilles à Charlieu sur l'emplacement de l'église Saint-Fortunat. Bulletin de la Diana, vol. 22
- VAIVRE, Jean-Bernard de (1983). Constructions adventices du XVe siècle aux prieurés de Charlieu et de Perrecy. Bulletin Monumental, vol. 141
- VALLERY-RADOT, Jean (1929). Les analogies des églises Saint-Fortunat de Charlieu et d'Anzy-le-Duc. Bulletin Monumental, vol. 88
Charlieu és situat al nord del departament del Loira, prop de Roanne