Pouilly fou un dels priorats establerts en aquesta regió del Forez. Es coneixen diverses donacions de béns situats a Pouilly a favor de l’abadia de Cluny (Saona i Loira) durant la segona meitat del segle XI, la primera de les quals és datada l’any 966. Aquell monestir hi hauria establert el priorat a finals del mateix segle. Més endavant, el 1239, el comte Guigó IV el va afavorir en el seu testament.
Fou un priorat modest, amb activitat agrària, conegut sobretot per la producció de vi. L’antiga església del lloc estava dedicada a Saint-Didier, mentre que els monjos van construir l’església prioral entre els segles XI i XII. La primera pedra es va posar l’any 1048 i fou dedicada a Saint-Pierre. Ja al segle XIII, el priorat presentava greus deficiències pel que fa a la conservació dels edificis i, al segle XIV, es va reconstruir, alhora que també es fortificava la vila. Posteriorment encara s’hi van anar fent noves obres de millora. Els monjos van abandonar el priorat el 1715 i van deixar-hi un administrador encarregat de gestionar-ne els afers. Després de la Revolució fou venut. Actualment es conserva l’església d’origen romànic i l’edifici del priorat, molt modificat i renovat amb el pas del temps.
- BEIGBEDER, Olivier (1962). Forez-Velay roman. La nuit des temps, 15. Zodiaque
- BROUTIN, Auguste (1867). Histoire de la ville de Feurs et de ses environs. Saint-Etienne: Chevalier
- BRUEL, Alexandre. (1880). Recueil des chartes de l'abbaye de Cluny. Tome 2. París: Imprimerie nationale
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- FOURNIAL, Étienne (2019). L'implantation monastique en Forez antérieurement à l'an mil. Papauté, monachisme et théories politiques. Lyon
- REYNAUD, Jean-François; ed. (2002). Espaces monastiques ruraux en Rhône-Alpes. Alpara







