No es disposa de documentació relativa a la primera època d’aquest priorat cluniacenc, però la construcció de la seva església romànica es pot situar entre els segles XI i XII. D’altra banda, se sap que l’any 1061 el comte Artaud IV de Forez va donar la vila de Rozier, juntament amb Aurec, a l’abadia piemontesa de San Michele della Chiusa.
Amb tot, Saint-Bonnet-le-Château mantenia interessos sobre aquest territori, i els drets de cavalcada i jurisdiccionals s’havien pactat entre aquest establiment i el senyoriu de Saint-Bonnet. Durant la segona meitat del segle XIII es documenten les relacions entre l’abadia de Cluny (Saona i Loira) i Rozier. S’hi registren diverses visites, que mostren un priorat modest però, en general, en una situació acceptable. Una visita efectuada el 1281 reflecteix el bon estat de la casa, alhora que la persistència de conflictes amb Saint-Bonnet.
Un dels priors que van encapçalar la comunitat fou Pierre Bertrand de Colombier (1299-1361), fundador del monestir de Notre-Dame de Colombier (Ardecha), que consta a Rozier l’any 1357. Durant el segle XV es van fortificar tant el priorat com la petita vila annexa. El 1493, sota el priorat de Faucon de Bouthéon, es van construir dues capelles laterals a l’església, la del costat sud finançada pel mateix prior; també es va afegir la imatge de la Mare de Déu de la Pietat, que encara es conserva.
Portal de l'església
A finals del segle XVI i començament del següent, Rozier va patir els efectes de les guerres de Religió: la vila i el priorat foren ocupats pels calvinistes. El darrer prior fou Marc-Antoine Gaiffier (1597-1630), procedent de l’abadia de Saint-Martin d’Ainay (Lió), que mantenia una marcada afinitat amb l’orde de la Cartoixa. Gaiffier va intentar transformar el lloc en un monestir cartoixà, però, a causa de les precàries condicions materials i econòmiques del priorat, només en va traspassar el domini i les rendes. Aquestes van beneficiar la cartoixa de Lió, que es va fer càrrec del lloc el 1630 i en va mantenir l’administració fins a la Revolució, el 1791.
Actualment es conserva l’església romànica, amb modificacions i restauracions dels segles XIX i XX. Les antigues dependències priorals, construïdes al segle XVI i reformades en diverses intervencions —també en època cartoixana— es conserven parcialment. L’església és d’una sola nau, de tres trams, amb transsepte i tres absis, i compta amb les capelles afegides a finals del segle XV. Cal destacar especialment la decoració escultòrica: els capitells interiors i el timpà del portal, que representa l’Adoració dels Reis Mags.
Timpà, amb l'Adoració dels Reis Mags
Sant Blai, patró de l'església
Gos, part d'un episodi de Job
Home lluitant amb un lleó. Samsó?
David
Crist beneint
Capitells de l'absis
Capitells de l'absis
Mare de Déu de la Pietat
Esquema de la planta de l'església
Portal del priorat
Pati del priorat
Detall de l'Armorial Revel (1450-1460)
Bibliothèque nationale de France
- BEIGBEDER, Olivier (1962). Forez-Velay roman. La nuit des temps, 15. Zodiaque
- DURAND, Vincent; i altres (1879). Étude archéologique et historique sur le prieuré de Rosiers. Recueil de mémoires et documents sur le Forez, vol. V. Société de la Diana
- LAFFONT, Pierre-Yves (2011). Rozier-Côtes-d’Aurec. L’Armorial de Guillaume Revel. Alpara
- PERROY, Édouard; i altres, ed. (1978). Chartes du Forez antérieures au XIVe siècle, vol. XXIII. París: Klincksieck
El priorat pertany a la comuna de Rozier-Côtes-d’Aurec, situat a ponent de Saint-Étienne, en un indret allunyat dels grans eixos de comunicació