Hi ha una tradició que diu que aquest monestir fou fundat en el segle V per sant Domicià, personatge d’origen romà que hauria nascut cap el 347, després s’hauria desplaçat a la Gàl·lia fent estada al monestir de Lerins (Alps Marítims) on va conèixer sant Honorat. Finalment s’hauria establert en aquest lloc on va fundar un oratori i aquest monestir, del que seria el primer abat i on va morir, l’any 440. Una altra tradició diu que ja en ple segle VII hi va arribar Ragnebert (o Rambert, mort l’any 680) fugint de les ires d’Ebroí, majordom de plau de Nèustria, Rambert va morir a mans de sicaris prop del monestir, on fou enterrat. Fou considerat sant gràcies als miracles observats a la seva tomba i el seu nom fou adoptat pel monestir. De totes maneres no hi ha notícies documentades d’aquest lloc fins el segle IX, hom sap també que cap el 1138 estava sota la influència de Cluny tot i que més endavant era una casa independent. El 1196 l’abat de Saint-Rambert va posar el monestir sota la protecció del comte Tomàs I de Savoia, a canvi de la cessió de béns. Va desaparèixer amb la Revolució, quan el monestir fou destruït, resta però una cripta medieval descoberta el 1838. Sobre el lloc s’hi aixeca una nova casa que des del 1949 acull una comunitat de germanes de Notre Dame des Missions.