Abadia de Saint-Rambert de Bugey

S Domitiani / S Ragniberti / S Ranebertus / Saint-Rambert-de-Joux

(Saint-Rambert-en-Bugey, Ain)

Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta

L’abadia de Saint-Rambert de Bugey està situada prop del riu Albarine, al costat de les restes del castell de Cornillon. Es tracta d’un monestir de fundació antiga i de certa notorietat, però actualment només se’n conserva la cripta de l’església de l’abadia primitiva, possiblement datable al segle XI.

Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta

Els orígens del monestir de Saint-Rambert són incerts. Una tradició afirma que fou fundat al segle V per sant Domicià, personatge d’origen romà que hauria nascut cap a l’any 347. Posteriorment s’hauria desplaçat a la Gàl·lia, fent estada al monestir de Lerins (Alps Marítims), on hauria conegut sant Honorat (c. 370–430). Finalment, s’hauria establert en aquest indret de la regió del Bugey, on va fundar un oratori i el monestir, del qual hauria estat el primer abat, i on va morir l’any 440.

Una altra tradició situa els fets ja al segle VII. Segons aquesta, Ragnebert (o Rambert, † 680), fugitiu de la persecució d’Ebroí, majordom de palau de Nèustria, hauria estat assassinat per uns sicaris prop del monestir, on fou enterrat. A causa dels miracles atribuïts a la seva tomba, fou venerat com a sant i el monestir passà a estar sota la seva advocació. Tanmateix, la primera notícia documentada d’aquest lloc no apareix fins a voltants de l’any 805, en una carta del bisbe Leidrade de Lió († 821), en la qual s’esmenta que l’abadia havia estat restaurada. Cap a l’any 1080 es va efectuar la translació d’una part de les relíquies de sant Rambert a Occiacum (Saint-Rambert de Forez, Loira).

Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta
Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta

També es coneix que, cap a l’any 1138, l’abadia es trobava sota la influència de Cluny, tot i que aquesta situació fou de curta durada, ja que posteriorment tornà a ser una casa independent. Es conserven altres documents dispersos, com ara una confirmació de possessions efectuada pel papa Celestí III l’any 1191. El 1196, l’abat de Saint-Rambert va posar el monestir sota la protecció del comte Tomàs I de Savoia, a canvi de la cessió del castell de Cornillon. Al segle XV, durant l’abadiat de Louis Mareschal, s’hi van dur a terme importants obres de reconstrucció. Ja al segle XVI, el monestir va passar al règim comendatari. Saint-Rambert entrà aleshores en una llarga decadència fins que, l’any 1788, fou secularitzat; l’any següent, les relíquies de sant Rambert es van traslladar a l’església parroquial.

L’any 1793 el monestir fou enderrocat i pràcticament va desaparèixer. Només se’n conserva la cripta de l’església abacial, del segle XI, descoberta el 1838 i actualment coneguda com a capella de Saint-Domitien, així com alguns elements escultòrics dispersos. La cripta presenta tres absis de planta semicircular, amb el central de majors dimensions que els laterals; aquest està cobert amb voltes sostingudes per quatre columnes. Sobre els terrenys de l’antic monestir s’hi va aixecar una nova casa que, des de l’any 1949, acull una comunitat de germanes de Notre-Dame-des-Missions.

Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta
Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta
Saint-Rambert de Bugey
Escut de Saint-Rambert de Bugey
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta
Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta
Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Cripta
Saint-Rambert de Bugey
Saint-Rambert de Bugey
Capella moderna sobre la cripta

Bibliografia:
  • BROSSARD, J. (1895). Saint-Rambert-en-Bugey. Annales de la Société d'émulation de l'Ain. Vol. XXVIII. Bourg
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
  • DEPÉRY, Jean I. (1834). Histoire hagiologique de Belley. Vol. 1. Bourg: Bottier
  • FISQUET, Honoré (1867). La France pontificale (Gallia christiana). Vol. 8. Lyon. París: E. Repos
  • GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6-7. París: Bloud et Barral
  • GUIGUE, Marie-Claude (1873). Topographie historique du département de l'Ain. Bourg-en-Bresse: Gromier Ainé
  • LEYMARIE, Hippolyte (1853). Notice historique et descriptive de la ville et l'abbaye se St Rambert-de-Joux. Lió: A. Vingtrinier
  • LORANS, Elisabeth (1997). Saint-Rambert : un culte régional depuis l'époque mérovingienne. Revue archéologique du Centre de la France, vol. 36
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
  • SIGNERIN, Charles (1900). Histoire religieuse et civile de Saint-Rambert en Forez. Saint-Étienne: Theèolier
  • TREFFORT, Cécile (1995). Le berceau d'un culte : Saint-Rambert-en-Bugey. Saint Rambert. Un culte régional depuis l'époque mérovingiennе. Monographie du CRA, 14. CNRS

Situació:
Vista aèria

L’abadia està situada a tocar de la població de Saint-Rambert-en-Bugey, al nord-est de Lió