Abadia de Saint-Rambert de Bugey

Una altra tradició situa els fets ja al segle VII. Segons aquesta, Ragnebert (o Rambert, † 680), fugitiu de la persecució d’Ebroí, majordom de palau de Nèustria, hauria estat assassinat per uns sicaris prop del monestir, on fou enterrat. A causa dels miracles atribuïts a la seva tomba, fou venerat com a sant i el monestir passà a estar sota la seva advocació. Tanmateix, la primera notícia documentada d’aquest lloc no apareix fins a voltants de l’any 805, en una carta del bisbe Leidrade de Lió († 821), en la qual s’esmenta que l’abadia havia estat restaurada. Cap a l’any 1080 es va efectuar la translació d’una part de les relíquies de sant Rambert a Occiacum (Saint-Rambert de Forez, Loira).

L’any 1793 el monestir fou enderrocat i pràcticament va desaparèixer. Només se’n conserva la cripta de l’església abacial, del segle XI, descoberta el 1838 i actualment coneguda com a capella de Saint-Domitien, així com alguns elements escultòrics dispersos. La cripta presenta tres absis de planta semicircular, amb el central de majors dimensions que els laterals; aquest està cobert amb voltes sostingudes per quatre columnes. Sobre els terrenys de l’antic monestir s’hi va aixecar una nova casa que, des de l’any 1949, acull una comunitat de germanes de Notre-Dame-des-Missions.