La cartoixa de Sélignac està situada a la vall del mateix nom, a llevant de Bourg-en-Bresse. Fou fundada a començament del segle XIII a partir de la cartoixa de Seillon (Ain) i ha mantingut l’activitat monàstica, amb algunes interrupcions, fins a l’any 2001. Encara pertany a aquest orde, que continua tenint cura del lloc.
Sélignac es va fundar a iniciativa d’Hug de Coligny († 1205), el qual va efectuar una donació amb aquesta finalitat l’any 1201, poc abans de partir cap a la Quarta Croada. El lliurament de les terres incloses en la donació es va fer als cartoixans de Seillon, casa situada prop de Bourg-en-Bresse, que s’havien d’encarregar de fer efectiva la fundació. Hug de Coligny va morir l’any 1205 a Macedònia, durant la croada.
La fundació no es va materialitzar fins a l’any 1211, quan es va completar la donació inicial, fet que va donar un impuls decisiu a la iniciativa. En aquest suport hi van intervenir el comte Étienne II de Borgonya († 1241), que l’any 1210 va fer donació dels seus béns a Sélignac, i Guillaume de Coligny, germà d’Hug, que l’any 1211 va confirmar la donació inicial i hi va afegir altres béns de la seva propietat. En els anys següents es van succeir noves donacions. L’església i la cartoixa foren dedicades a sant Martí de Tours, motiu pel qual el monestir també fou conegut amb el nom de Val-Saint-Martin, vocable que posteriorment fou substituït pel de Sélignac.
Raquelli, 1784
Museu de la Grande Chartreuse
Il·lustració de Maisons de l'ordre des Chartreux
Una butlla del papa Honori III, de l’any 1225, va posar la cartoixa sota la seva protecció. L’any 1231, Jean I de Chalon († 1267), fill d’Étienne II, va confirmar la donació del seu pare, que moriria l’any 1241 a l’abadia cistercenca de La Charité (Alt Saona). El primer prior conegut de Sélignac fou Ogier (o Otger), documentat l’any 1212. A finals del segle XVI, el lloc fou saquejat a conseqüència de la guerra. Un incendi, l’any 1615, el va deixar en decadència, de la qual no es va refer fins que es va emprendre una àmplia tasca de reconstrucció de les dependències, que es va allargar fins ben entrat el segle XVIII.
La Revolució va suprimir la cartoixa, que fou totalment abandonada entre els anys 1791 i 1792. El lloc va passar a mans privades i va anar perdent una part important de les seves construccions. Els cartoixans van poder readquirir-lo l’any 1866 i restablir-hi la vida religiosa fins que, a començament del segle XX, foren novament expulsats. Després de diversos usos, entre els quals un establiment hoteler, els religiosos cartoixans hi van poder tornar l’any 1929, i hi van romandre fins al 2001, data en què va cessar definitivament l’activitat monàstica, tot i que el conjunt ha continuat com a centre d’espiritualitat cartoixana.
Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Raquelli (s. XVIII)
Monestir de Brou
Il·lustració de Chartreuse et seigneurie du Val-St.-Martin de Sélignac (1884)
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- ANIEL, Jean-Pierre (1983). Les maisons de chartreux des origines à la chartreuse de Pavie. París: Arts et Métiers Graphiques
- BULLIAT, Ambroise-Marie (1884). Chartreuse et seigneurie du Val-St.-Martin de Sélignac. París: L. Catholique
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1915). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. II. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- GUIGUE, Marie-Claude (1873). Topographie historique du département de l'Ain. Bourg-en-Bresse: Gromier Ainé
- MOULIN, L. (1939). Simandre-sur-Suran. Annales de la Société d'émulation de l'Ain. Bourg
La cartoixa de Sélignac es troba al terme de Simandre-sur-Suran (Ain), a llevant de Bourg-en-Bresse