|
Es tracta
d’una abadia cistercenca femenina fundada en època del
bisbe de Langres Guillenc d'Aigremont (1125-1136) i
impulsada pels senyors d’Achey i els de Coublanc.
L’abadia de Notre-Dame de Tart (Costa d’Or) també va
intervenir en la creació de la nova casa, fet que es va
produir probablement entre els anys 1126 i 1127. La
primera abadessa fou Petronila de Coublanc, potser
germana dels fundadors que també es van encarregar de
dotar econòmicament la nova casa. El 1147 el papa Eugeni
III va atorgar una butlla on prenia la casa de Belmont
sota la seva protecció. Honori III va emetre també una
butlla l’any 1222 en la que confirmava els béns del
monestir. |
|
|
Fou un
monestir modest, amb dependència de la casa mare de Tart, després
d’uns anys de certa prosperitat durant el segle XIV va patir els
efectes de les guerres que afectaven la regió, fets que es van veure
agreujats a causa de la pesta. A l’ombra del monestir es va formar
un petit nucli de població. Encara hauria de patir la destrucció de
l’abadia l’any 1569 i novament el 1636 el que va obligar les monges
a deixar la casa que va quedar abandonada fins el seu retorn, el
1642. La casa es va restaurar durant els anys següents i en el segle
XVIII, però la Revolució va acabar amb la vida monàstica en aquest
indret entre el 1790 i 1792. |
L'abadia de Belmont
Il·lustració de L'abbaye Royale de Belmont |
