|
En aquest
lloc hi hagué un monestir femení de fundació incerta tot
i que tradicionalment aquesta s’ha situat en el segle
VII, hom sap que el 875 fou enterrat en aquest lloc el
cos de sant Víctor de Mouzon. La vida d’aquesta casa va
acabar el 889 després de la seva destrucció per una
invasió, abans ja havia patit l’arribada dels normands
(el 881-882). A començament del segle X, l’arquebisbe Hervé de Reims va restaurar el lloc de Mouzon i va
portar una comunitat de canonges per fer-se càrrec de
l’església. Aquesta iniciativa fou de curta durada, el
971 el bisbe Adalberó de Metz va restaurar monàsticament
la casa introduint una comunitat de monjos benedictins a
la que va dotar econòmicament i també amb l’aportació de
les relíquies de sant Arnulf que es van venerar en
aquest lloc. |
|
|
En la primera
època d’aquesta casa destaquen les incidències que va patir,
durant la segona meitat del segle XI va passar per guerres i
incendis, el 1112 la casa va quedar en ruïnes però fou restaurada
amb rapidesa i el 1129 es consagrava una nova església que tornaria
a cremar el 1212, després d’aquest darrer desastre es va aixecar
l’edifici actual. El 1545 es va adoptar el règim comendatari i el
1643 va passar a formar part de la congregació de Saint-Vanne el que
li va donar una nova època de prosperitat que es va allargar fins la
seva supressió a ran de la Revolució. |
Abadia de Mouzon |
