Canònica de Santa Maria de la Seu d'Urgell

Sancte Marie Sedem Hurgellemsen / Sedis Urgellensis / Orgellia / Catedral de la Seu d'Urgell

(La Seu d'Urgell, Alt Urgell)

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell

El bisbat d’Urgell és d’origen força antic, hom té constància de la seva existència, si més no, des del segle VI, quan el bisbe Just va assistir a un concili a Toledo, l’any 531. El centre episcopal d’Urgell estava situat inicialment a Castellciutat però després es va traslladar a l’indret actual, els motius del desplaçament no són gaire clars però segurament hi van influir dos factors, un seria l’ocupació sarraïna del territori, amb la mort del bisbe Nambad (cap el 731) que acabaria amb la destrucció de la seu episcopal el 793 per una ràtzia, l’altra seria l’afer del bisbe Fèlix.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Façana occidental

Malgrat la presència sarraïna al territori, la vida del bisbat va continuar el seu desenvolupament, amb llacunes i l’entrebanc de l’assumpte del bisbe Fèlix (786-799) defensor la doctrina adopcionista condemnada per l’Església com una heretgia. Fèlix es va enfrontar al poder carolingi i fou deposat i exiliat, el següent bisbe conegut fou Possedoni (814-823). El bisbe Sisebut (833-840) va consagrar una nova catedral a l’indret actual, en aquesta època rebia de Lluís el Pietòs i del comte Sunifred diverses possessions en un ampli territori el que permeté la consolidació del poder episcopal fins esdevenir el centre d’un extens patrimoni feudal, amb reconeguda autoritat sobre la regió, que es va anar ampliant amb la recuperació de nous territoris ocupats pels sarraïns, al sud.

Al mateix temps es va impulsar el desenvolupament d’una canònica aquisgranenca, tot i que la comunitat podria tenir el seu origen en època visigòtica. El 817 va tenir lloc el concili d’Aquisgrà on es va obligar a l’adopció d’una regla comuna per aquestes comunitats dins els dominis carolingis, segurament el 826 la canònica d’Urgell ja l’hauria adoptat. La canònica tenia un poder considerable, encarregant-se de l’elecció del bisbe, cap d’una institució molt poderosa.

La comunitat canonical degué passar per un període de decadència, fins que fou restaurada pel bisbe Ermengol, el 1010, i a finals d’aquell segle va adoptar la Regla de Sant Agustí. Un dels personatges de més renom d’aquesta diòcesi fou precisament sant Ermengol (bisbe entre el 1010 i 1035), fill dels vescomtes de Conflent; aquest, a més de restaurar la canònica, va impulsar la construcció d’una nova catedral (consagrada el 1040) i de l’església annexa de Sant Miquel. Va reorganitzar administrativament el bisbat i aplegà les butlles papals reconeixent els drets senyorials sobre el territori. És venerat com a sant des de poc després de la seva mort.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Castellciutat
Castellciutat, lloc on s'hauria aixecat la primera catedral

Un dels seus successors fou el bisbe Ot, de la família dels comtes de Pallars, nomenat bisbe el 1095, en els darrers anys fou alhora abat de Santa Maria de Gerri (Pallars Sobirà) monestir que va afavorir particularment. Va morir i fou enterrat en aquell lloc, sant Ot va aixecar de bell nou la catedral, l’actual edifici del segle XII; el motiu d’aquesta darrera construcció fou el mal estat en que es trobava l’edifici de l’època d’Ermengol. Aquesta obra estaria pràcticament acabada a finals del segle XII; precisament el 1195 la ciutat fou atacada i la catedral saquejada.

La vida de la canònica va discórrer de manera paral·lela a la del bisbat fins que fou secularitzada el 1622. A mitjan del segle XIX el bisbat va perdre els seus poders d’origen feudal, excepte els corresponents a Andorra que actualment encara exerceix. La catedral va patir poques modificacions, un afegit que tapava el campanar, decoració barroca a l’interior... En les diferents restauracions portades a terme des del començament del segle XX s’ha recuperat l’edifici romànic. El claustre és també una important obra romànica, potser de finals del segle XII, o començament del XIII. Conserva tres de les quatre galeries; la de llevant es va perdre en una dissortada modificació.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Capçaleres de l'església de Sant Pere i de la catedral
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal principal, a ponent
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Lleó de la porta principal
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Lleó de la porta principal
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal nord
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal nord
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal nord
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Interior de la catedral
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustre
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustre
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Portal del claustre
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Claustre
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Claustre
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Claustre
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Capitell del claustre
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Capitell del claustre
Claustre de la Seu d'Urgell
Més capitells...

Al costat de la catedral, on ara hi ha l’església de Sant Domènec, a l’època de sant Ermengol s’aixecava l’església de Sant Miquel, amb la seva pròpia canònica, que més endavant quedaria unida a la catedralícia. Dintre d’aquest conjunt d’edificacions cal esmentar també l’església de Sant Pere (ara sota l’advocació de Sant Miquel), aixecada a l’època del bisbe Ermengol sobre una construcció anterior. Encara es conserva aquell edifici, bé que força restaurat.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Església de Sant Pere, ara de Sant Miquel
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Església de Sant Pere, ara de Sant Miquel

Entre les nombroses peces i mobiliari procedents de la catedral que encara es conserven, cal esmentar el Beatus de la Seu d’Urgell (Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana), una valuosa obra que s'ha datat en el darrer quart del segle X, que ja consta inventariada a la catedral el 1147.

Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Full del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà d’Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Full del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà d’Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Del Voyage pittoresque & militaire en Espagne
Jean-Charles Langlois, 1823-1830
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Fotografia de Francesc Duarte
Publicada a Geografia General de Catalunya. Lleida (1908-18)
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Fotografia de Josep Salvany (1923)
Biblioteca de Catalunya
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Postal antiga. Col·lecció particular
Catedral de la Seu d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell
Postal antiga. Col·lecció particular

Bibliografia:
  • ADELL, Joan-Albert (2000). La catedral de la Seu d'Urgell. Manresa: Angle Editorial
  • BARAUT, Cebrià (2000). La intervenció carolíngia antifeliciana al bisbat d'Urgell i les seves conseqüències religioses i cultrals (segles VIII-IX). Facultat de Teologia de Catalunya, Societat Cultural Urgel·litana
  • BERTRAN I ROIGÉ, Prim i altres (2010). Sant Ermengol bisbe d'Urgell (1010-1035). La Seu d'Urgell: Bisbat d'Urgell
  • CARRERO SANTAMARIA, Eduardo (2010). La Seu d’Urgell, el último conjunto de iglesias. Liturgia, paisaje urbano y arquitectura. Anuario de Estudios Medievales
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. Vol. 18. Alt Urgell, Andorra. Arxiu Gavín
  • MIRÓ I TUSET, Climent (2020). El xoc cultural del món carolingi amb el visigot: el cas d’Urgell. Anuari de la Societat Catalana de Filosofia XXX-XXXI
  • (1907). Monografía y restauración de la Catedral de la Seo de Urgel. Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña 1906-1907. València: F. Giró
  • RIU I RIU, Manuel (1992). Santa Maria de la Seu d'Urgell. Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana
  • ROCAFORT, Ceferí (1908-18). Geografia General de Catalunya. Vol. 4. Lleida. Barcelona: A. Martín
  • TRIVIÑO, M. Victoria (2019). La Catedral y “El Beato” de la Seu de Urgel. El Mundo de las Catedrales (España e Hispanoamérica)
  • VERGÉS, Oliver (2018). El obispo Ermengol y la (re)invención de la historia de Urgell. Estudios Medievales Hispánicos, 6

Situació:
Vista aèria

La catedral és al centre de la ciutat de la Seu d'Urgell