Monestirs de
Catalunya
Donats, donades Comunitat de Santa Maria sa Vila
< anterior Inici Catalunya Bages Súria següent >
castellano
cercador contacte facebook

Bages

El primer document conegut que fa referència a aquesta casa de donats és de l’any 1286 i tracta d’un plet iniciat per una donada de Santa Maria sa Vila i on es dedueix que aquesta església feia pocs anys que s’havia aixecat, tot i que una església de Santa Maria és esmentada en aquest lloc des de l’any 1033. Això fa pensar que durant el segle XIII realment s’hagués reconstruït l'església primitiva, potser preromànica. L’any 1292 es formalitzava la confirmació d’un privilegi reial que s’hauria atorgat entre el 1267 i 1270, Pladevall conclou que la comunitat de donats s’hauria fundat entre els anys 1250 i 1270. Un segon document de l’any 1290 ens assabenta que llavors la comunitat estava formada per cinc donades i un clergue, també amb la qualificació de donat. El 1294 el bisbe de Vic confirmava i oficialitzava en el seu càrrec la seva superiora, Elisenda de la Torre, que possiblement estava al davant de la casa des de la seva fundació.

Santa Maria de Caselles
Restes de l'església de Santa Anna, a Súria


Tot i que els privilegis reials i el suport episcopal fan pensar en una època de prosperitat per la casa, aviat va patir els efectes de la decadència causada per l’escassetat de béns i rendes que havien permetre el seu manteniment. Una visita pastoral de l’any 1331 destaca la seva precarietat tant pel que fa a la seva situació econòmica com espiritual. Possiblement a mitjan d’aquell segle va deixar de tenir comunitat. L’església va continuar com a capella, i es va mantenir un petit hospital annex a la mateixa.

Aquella capella mantingué el culte fins al segle XVII, en aquesta època es va aixecar prop seu l’església de Santa Anna, on es traslladaria el culte; fins i tot s’esmenta encara l’advocació de Santa Maria en el nou temple, el que ha provocat confusions pel que fa a l’existència real d’una o dues esglésies. També s’hi traslladaria el culte a sant Bartomeu, que ja tenia altar a Santa Maria sa Vila. A mitjan del segles XVII aquesta segona església de Santa Anna es trobava en perill de ruïna i el 1885 ja havia perdut la coberta. Entre el 1930 i 1948 encara mantenia alguns murs i en aquesta darrera data, les seves pedres es van utilitzar per la construcció del campanar de Sant Cristòfol. Les restes de l’església de Santa Maria sa Vila haurien desaparegut del tot cap el 1900, quan es va enderrocar la única part que en restava. Actualment es poden veure alguns vestigis de l’església de Santa Anna, mentre que no hi ha restes aparents de Santa Maria sa Vila.


Bibliografia:
- FÀBREGA, Albert. Santa Maria sa Vila i Santa Anna. Extracte de: Història de Súria. De la prehistòria a l’any 1800
- FÀBREGA, Albert. Les notícies de Santa Maria sa Vila a l’Arxiu Parroquial de Súria
- FÀBREGA, Albert (2004). Santa Maria sa Vila i Santa Anna. El Salí. Núm. 126
- PLADEVALL, Antoni (1984). Santa Maria sa Vila, un petit monestir de donats de Súria (Bages). Miscel·lània Fort i Cogul. Barecelona: Pub. de l’Abadia de Montserrat
 

Situació:

No hi ha restes aparents d'aquesta església. Súria es troba entre Manresa i Cardona. Es conserven escasses restes de l'església de Santa Anna

 

Baldiri B. - Octubre de 2013