Monestirs de
Catalunya
    Comunitats de donats, o deodats
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes

Comunitats masculines
Sant Pere de Romaní (Baix Llobregat)
Santa Maria de Gresolet (Berguedà)
Sant Joan de l'Erm (Gironès)
Santa Maria de Lord (Solsonès)
Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental)

Comunitats mixtes
Sant Salvador del Morrocurt (Alt Penedès)
Santa Maria sa Vila (Bages)
Santa Maria de Bell-lloc (Conca de Barberà)
Santa Anastàsia de Premià (Maresme)
Sant Salvador de Vilassar (Maresme)
   

Donats establerts en
altres monestirs o priorats
Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)
Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)
Sant Genís de Rocafort (Baix Llobregat)
Santa Maria de Banyeres (Baix Penedès)
Santa Eulàlia del Camp (Barcelonès)
Santa Maria de Jonqueres (Barcelonès)
Sant Pere de Clarà (Maresme)
Sant Miquel del Fai (Vallès Oriental)
Sant Marçal de Montseny (Vallès Oriental)
   

El conjunt de cases de donats que figuren en aquestes pàgines són les que s’ha trobat alguna notícia, molt possiblement una mínima part de les que realment van existir. Tractant-se d’un lloc dedicat als monestirs, s’han deixat a banda les cases on només hi consta un únic donat, tot i que cal dir que quan s’esmenta aquest cas, no significa que no n’hi hagués més.



Comunitats femenines
Santa Maria de Pols (Alt Empordà)
Trinitat de Cardona (Bages)
Santa Margarida del Pla (Bages)
Santa Maria de les Esglésies (Bages)
Sant Joan de l'Erm (Baix Llobregat)
Santa Maria de Sales (Baix Llobregat)
Sant Julià de Montjuïc (Barcelonès)
Santa Maria de Valldonzella (Barcelonès)
Santa Eulàlia de Dosrius (Maresme)
Sant Pere del Morrell (Maresme)
Sant Cebrià de Cabrera (Maresme)
Santa Maria de Montalegre (Maresme)
Santa Maria Savall (Osona)
Santa Magdalena de Conangle (Osona)
Sant Nazari de la Garriga (Osona)
Santa Maria de Vallclara (Osona)
Santa Magdalena i Santa Margarida de Castellbisbal (Vallès Occidental)
Santa Margarida de Mujal (Vallès Occidental)
Santa Magdalena de Puigbarral (Vallès Occidental)
Sant Cristòfol del Far (Vallès Oriental)
Santa Maria del Camí (Vallès Oriental)
Santa Maria del Bosc (Vallès Oriental)
Sant Pere de la Roca (Vallès Oriental)
Sant Jaume i Sant Cugat de Rifà (Vallès Oriental)

Pel seu propi caràcter, l’estudi de les comunitats de donats és complex, les seves cases no seguien una regla comuna, es tractava d’una opció monàstica de caràcter espontani, sense filiacions a corrents determinades, orde ni cap organisme superior (a banda de l’episcopal) que els organitzés d’alguna manera. Tampoc mantenien registres propis, com els que pot tenir un determinat orde o congregació sobre les seves cases, per fer alguna mena de seguiment. Hom pot trobar comunitats de donats amb una estructura i nombre de membres comparable a un petit monestir o priorat d’un orde monàstic regular (habitualment el nombre de donats estava limitat a cinc membres), altres eren més simples i fins i tot en molts casos es troben donats individuals, que podem relacionar amb els ermitans. D’altra banda, hom troba cases de donats amb comunitats femenines (la majoria), altres de masculines i també de dobles o mixtes, amb homes i dones. Hi ha una altre vessant: els donats residents en altres monestirs regulars, que hi ingressaven amb condicions especials. De totes maneres, tots aquells donats o donades tenien la consideració d’eclesiàstic i estaven sotmesos a les normes i lleis específiques d’aquest estament.


Il·lustració de: Très belles Heures de Notre-Dame (c1400)
Bibliothèque nationale de France

Santa Maria de Sales
Santa Maria de Sales


Es tracta d’un moviment del que hom troba notícies en els segles XIII i sobretot en el XIV, en el segle XV en quedaven poques, moltes van regularitzar la seva situació com a canònica regular agustiniana. Els donats s’establien sobretot en capelles o ermites més o menys aïllades, de les que podien tenir el seu ús exclusiu, però també es troba aquesta figura formant part d’altres monestirs, en parròquies i hospitals. En algunes comunitats hom seguia alguna regla o costum propi, però en els casos de donats integrats en algun altre monestir o priorat, aquests seguien les normes del lloc on eren acollits. És habitual el desconeixement i la poca precisió en aquest sentit. També es donava el cas en que hom pactava, potser fins i tot només de paraula, la norma a seguir. En molts casos s’especifica l’observança de la regla de Sant Agustí, pel que la comunitat sovint es confon amb una canònica agustiniana.


Il·lustració de: La llegenda àuria (s. XV)
Bibliothèque nationale de France

Santa Fe de Montseny
Santa Fe de Montseny


Les comunitats de donats estaven subjectes a l’autoritat episcopal, sovint delegada al rector de la parròquia on pertanyia, que havia d’autoritzar l’establiment d’una nova comunitat i un cop en funcionament vetllava pel compliment de la regla, donava el vist-i-plau de l’elecció de prior o majoral i també podia exercir la supervisió administrativa. Habitualment els donats aportaven un dot en el moment de l’ingrés i feien vot d’obediència i castedat, però en alguns casos podien mantenir béns propis, pel que no s’obligaven amb l’habitual vot de pobresa. D’altra banda els era reconegut el dret d’estabilitat, que els garantia la residència permanent a la casa on havien ingressat.

Aquest moviment és proper a d’altres que es van anar desenvolupant en llocs i països diferents amb un fons comú però amb trets particulars segons la regió. Es pot relacionar (moltes vegades es confon) amb les beguines, un moviment característic de Flandes, les recluses i fins i tot amb els tercers ordes, aquests més vinculats a un orde i a una regla determinada. Algunes vegades s’utilitzen indistintament alguns d’aquests termes dintre d’una mateixa comunitat, com a sinònims.


Il·lustració de: La llegenda àuria (s. XV)
Bibliothèque nationale de France

Les Esglésies
Les Esglésies


San Cristóbal de Ibeas de Juarros
Beguines a Gant
Dibuix d'Albert Delstanche. Postal antiga (col. particular)

Santa Maria Savall
Santa Maria Savall

Santa Margarida del Pla
Santa Margarida del Pla


Cases de donats de l'Alt Penedès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Barcelonès, Vallès Oriental i Maresme:  

Bibliografia:
- BAUCELLS I REIG, Josep (2005). Vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Vol. II. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- BAUCELLS I REIG, Josep (2011). Els donats medievals en les ermites del Maresme. Els monestirs medievals. IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Mataró Grup d’Història del Casal
- BOTINAS, Elena i altres (2002). Les beguines. La Raó il·luminada per Amor. Barcelona: Pub. de l'Abadia de Montserrat
- FORT I GOGUL, Eufemià (1965). L'Eremitisme a la Catalunya nova. Barcelona: Abadia de Montserrat
- PLADEVALL, Antoni (1970). Els monestirs catalans. Barcelona: Destino
- SANAHUJA, Dolors; LORÉS, Immaculada; LACUESTA, Raquel; FIERRO, Xavier; CAIXAL, Àlvar; VERRIÉ, Frederic-Pau (2002). Viladecans terra de pagesos i senyors. Els temps medievals. Viladecans: Arxiu Històric de la Ciutat
 
Baldiri B. - Desembre de 2013 / Actualitzat maig de 2019