L’antiga capella de Sant Pere de Duïsme (actualment Sant Pere de Romaní) fou donada per Baldoferd i la seva esposa Chillió a Sant Pere de Roma l’any 1001, juntament amb les terres que li pertanyien, situades al lloc de Duïsme (Dutimo) on el monestir de Sant Cugat hi tenia altres béns.
Torna a ser esmentada en un testament l’any 1032, data en que estava vinculada a la parròquia de Santa Creu d’Olorda. L’any 1249 la custòdia de la capella de Sant Pere fou confiada a un matrimoni, que es va fer càrrec d’ella com ermitans. En aquest lloc hi consta una comunitat de donats l’any 1305. Al segle XVI la capella tenia un mas adossat al seu costat. Actualment es conserva l’església romànica, de petites dimensions amb una torre de guaita adossada, potser del segle XVI. L’església es va restaurar a mitjan del segle XX.
Interior de la torre
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
- BAUCELLS, Josep (2005). Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Vol. II. Barcelona: C. S. I. Científicas
- GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Vol. 21. Baix Llobregat. Barcelona: Arxiu Gavín
- JORDÀ I CAPDEVILA, JOSEP M. (1985). L'ermita de Sant Pere de Romaní i el seu entorn. Molins de Rei
- PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Sant Pere de Romaní. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Sant Pere de Romaní s'aixeca al sud-est de Molins de Rei