Monestir de la Mare de Déu dels Àngels

Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu / Convent dels Àngels

(Barcelona, Barcelonès)

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels

Extramurs de Barcelona, més enllà del monestir de Sant Antoni i Santa Clara i de la porta de Sant Daniel que donava accés a la ciutat per aquest indret, hi havia una capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels que fou cedida a les monges d’un beateri originari de Caldes de Montbui. El 1482 una butlla vinculava aquella casa amb els predicadors i el 1485 els fou lliurada la propietat de la capella.

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
El primer establiment, extramurs
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)

No va ser fins al 1497 que les monges van professar en el segon orde dominic, aquest recorregut es va veure entorpit per l'oposició de la comunitat de Santa Maria de Montsió que no veia amb bons ulls un segon establiment del mateix orde a la ciutat. A mitjans del segle XVI la casa es va reformar adaptant-se als nous corrents i disposicions del concili de Trento que, entre altres coses, imposaven una rigorosa clausura. El 1557, les monges van començar la construcció d'un nou monestir en aquest indret, però el govern de la ciutat no va considerar adient aquella construcció adduint que un edifici en aquell lloc podia representar un perill per la defensa de la ciutat en cas d'atac.

A aquesta situació es va afegir la manca de condicions que reunia l'indret, com a solució, el 1561 la ciutat va lliurar a la comunitat una capella coneguda com Peu de la Creu i una casa on ja hi havien estat poc abans les monges de Santa Isabel. El trasllat a aquesta nova ubicació es va fer el 1562 i llavors va començar la construcció d'una nova església, en endavant aquesta casa seria coneguda amb el nom de monestir de la Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu. La casa tenia una comunitat molt activa i va contribuir en la reforma i fundació d'altres cases, a València, Xàtiva, el monestir de Santa Maria Magdalena a la mateixa ciutat de Barcelona i el de Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara de Manresa, entre altres.

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels

En el marc de les turbulències que van afectar la societat i especialment les cases de religiosos a partir del segle XIX, la comunitat fou exclaustrada el 1814 i una altra vegada en el període 1836-46. El 1906 es va vendre l’església (que tenia funcions parroquials) i la resta del monestir i el 1918 les monges es van traslladar a Pedralbes, on el 1922 es va inaugurar un nou monestir que fou abandonat temporalment el 1936 a causa de la guerra Civil. Les monges hi van retornar, però el 1976 es van desplaçar a Sant Cugat, al nou monestir de Sant Domènec on es van aplegar posteriorment altres comunitats, com la de Santa Clara de Vic, el 2008 i el de Santa Catalina de Sena de Palma.

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Capella del Peu de la Creu
Fotografia de Bob Masters, Generalitat de Catalunya
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Planta del monestir dels Àngels, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 53 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Mare de Déu dels Àngels Mare de Déu dels Àngels
Superposició del monestir amb el plànol actual de la zona

Imatges històriques del convent dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografia d'autor desconegut (1918-22)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografia de Brangulí (1923-27)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografia de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Mare de Déu dels Àngels Mare de Déu dels Àngels Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Fotografies de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Obres de restauració (1986)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Obres de restauració (1986)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Obres de restauració (1987)

L'entorn del monestir de la Mare de Déu del Àngels

L’antic monestir del Raval fou venut el 1906, s’utilitzà de magatzem i, a partir del 1984, es va remodelar el que quedava del conjunt monàstic i es va urbanitzar l’entorn. Va ser la seu del Foment de les Arts i el Disseny fins que el 2013 es va traslladar a la plaça de les Glòries, ara el lloc l’ocupen algunes dependències del Museu d'Art Contemporani de Barcelona que té la seva seu en un modern edifici a tocar dels Àngels.

Mare de Déu dels Àngels
La plaça dels Àngels (agost de 1986)
Mare de Déu dels Àngels
La plaça dels Àngels (novembre de 1986)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels i el MACBA (2010)

Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Monestir a Pedralbes
Fotografia d'autor desconegut (c1917)
Mare de Déu dels Àngels
Mare de Déu dels Àngels
Capçalera d'un goigs (sXIX)
Montpellier Méditerranée Métropole

Bibliografia:
  • ARTIGUES, Pere Lluís (1992). Capella del Peu de la Creu. Convent dels Àngels. Memòria d’Intervenció Arqueològica. Generalitat de Catalunya
  • DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • MARTÍ BONET, J. M. (2013). Les dues esglésies de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona
  • PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1941). Resumen histórico del Monasterio de Nuestra Señora de los Ángeles y Pie de la Cruz de Barcelona. Barcelona
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs

  • Enllaç ↗ : Claustra

Situació:
Vista aèria

És a la plaça dels Àngels, al costat del MACBA

Vista aèria

Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII