Convent de la Mercè de Barcelona

Mare de Déu de la Mercè / Beate Marie Mercedis Barchinonen / Santa Eulàlia

(Barcelona, Barcelonès)

La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona

L’orde mercedari es va fundar a Barcelona el 1218 gràcies a l’impuls de Pere Nolasc i Ramon de Penyafort i amb el suport de Jaume I. Inicialment era una confraria amb tasques hospitalàries i de rescat de captius, amb una organització propera a la d’un orde militar. Gràcies a la intervenció del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, el papa Gregori IX (1227-1241) el va aprovar com orde religiós l’any 1235.

La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona

Els mercedaris van ocupar inicialment l’hospital d’En Guitart (o de Santa Eulàlia) situat al costat de la catedral, on ara l’aixeca la Pia Almoina. Molt aviat van necessitar un establiment més espaiós per portar a terme la seva tasca. El 1232, Pere Nolasc ja va rebre en donació uns terrenys que havien sigut anteriorment propietat de Jaume I, situats entre la ciutat vella i el mar. Ramon de Plegamans, que va intervenir en l’operació, va aixecar un hospital en aquell lloc, també dedicat a Santa Eulàlia. Entre el 1249 i 1267 es va aixecar la primera església, dedicada a la Mare de Déu, precursora de l’actual. Aquella església estava situada entre el carrer Ample i el que ara és conegut com carrer de la Mercè, més enllà d’aquesta via els mercedaris hi tenien l’hort, que es comunicava amb el convent per un pas elevat.

Més endavant, quan es va anar ampliant l’església en detriment del claustre, van aixecar un convent en el lloc de l’hort (segle XV), que al segle XVII fou substituït per un nou edifici, la base del qual encara es pot veure. La construcció del convent es va portar a terme en diverses etapes, entre el 1605 i 1653 i fou obra de Jeroni Santacana. El claustre (1637-1651) que es conserva bé, és obra de Jaume Granger. Amb el temps, la popularitat i devoció a la Mare de Déu de la Mercè havia crescut molt i aquella església, bé que modificada i ampliada, s’havia fet petita. Els mercedaris van prendre la determinació d’aixecar una nova església, aquesta obra es va començar el 1765 i ja es va poder inaugurar el 1775, és obra de l’arquitecte de Josep Mas i d’Ordal. El segle XIX va portar molts entrebancs als mercedaris, d’entrada van haver d’abandonar el lloc entre el 1808 i 1814 a causa de la guerra del Francès, mentre l’església i el convent eren saquejats.

La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona

El 1835 va arribar la desamortització, el convent va passar a mans de l'Estat que el va destinar a usos militars: caserna (1844-45) casino militar (1845) i seu de la Capitania General des del 1846, funció que encara té actualment. Els mercedaris no hi van tornar mai més. Entre el 1928 i 1929 es va reformar el seu interior i la façana de mar. Amb el nou mapa que presentava la ciutat amb els convents desamortitzats, es van redistribuir les parròquies, de manera que la Mercè va convertir-se en una d’elles. Aquí es va traslladar la parròquia de Sant Miquel, situada al costat de l’Ajuntament i que el 1868 es va enderrocar, el seu solar fou ocupat, una part per l’ampliació de l’Ajuntament i l’altra per la plaça de Sant Miquel. D’aquella església es va canviar de lloc el campanar, que va passar a l’església de la Concepció, i la porta del segle XVI, que es va reedificar al lateral del temple de la Mercè. Durant la guerra Civil, l’església fou cremada i l’estàtua de bronze de la Mare de Déu que estava situada sobre la cúpula es va perdre, fou restablerta el 1959.

La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Capitell bizantí procedent de Sant Miquel,
abans utilitzat com a pica baptismal de la Mercè
Ara al Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona
Fotografia d'autor desconegut
Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Imatge de la Mare de Déu de la Mercè

A l'actual basílica de la Mercè es conserva una bella imatge sedent de la Mare de Déu amb el Nen, molt popular i de gran devoció. Aquesta peça ha estat atribuïda a Pere Moragues i datada a mitjans del segle XIV. Inicialment devia formar part del retaule major, perdut ja al segle XV. La imatge es va continuar conservant i amb l'església nova es va fer el seu cambril. El 1936, la imatge va patir desperfectes i després es va restaurar.

La Mercè de Barcelona
Mare de Déu de la Mercè
Gravat d'Agustí Sellent (1787)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Mare de Déu de la Mercè
La Mercè de Barcelona
Planta del convent de la Mercè, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 118 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
La Mercè de Barcelona La Mercè de Barcelona
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Portal del convent
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Claustre
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Claustre
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Claustre
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Arrimador del claustre (1928-29)
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Claustre
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Capitania, abans de la modificació de 1928-29
Fotografia publicada per Mariano Rubió a El Palacio de la Capitanía General de Cataluña
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Façana actual de la Capitania
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
Façana lateral procedent de l'antiga
església de Sant Miquel (s. XVI)
La Mercè de Barcelona
La Mercè de Barcelona
La Muralla de Mar. A l'esquerra, la façana del convent de la Mercè
quan ja es destinava a usos militars, amb el pont que el comunicava amb el passeig,
per sobre del carrer Sota Muralla
Dibuix d'Onofre Alzamora, sense data
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Bibliografia:
  • BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol I. Barcelona: F. J. Altés
  • CIVIL, Irene (1997). Mare de Déu de la Mercè. Memòria d’activitats del Servei de Conservació i Restauració de Béns Mobles. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • CONEJO DA PENA, Antoni (2002). L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • FERRANDO ROIG, J. (1941). La basílica de la Merced. Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • MILLÁN, Joaquín; MARTÍNEZ, Pablo (2008). El palau de Capitania General de Barcelona. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
  • RUBIÓ Y BELLVÉ, Mariano (1930). El Palacio de la Capitanía General de Cataluña. Barcelona: Lib. Francisco Puig
  • TERÉS, Maria Rosa (2007). L’art gòtic a Catalunya. Escultura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • TRIADÓ, Joan-Ramon (1984). Història de l'Art Català. Vol. V. L'època del barroc. Barcelona: Edicions 62

  • Enllaç ↗ : Basílica de la Mercè

Situació:
Vista aèria

La basílica de la Mercè és situada al carrer Ample

Vista aèria

Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII