Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Santa Maria de Pedralba / Sancta Maria de Petra Alba

(Barcelona, Barcelonès)

Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes

El monestir de Pedralbes es va crear amb la intervenció de la reina Elisenda de Montcada (c1292-1364) esposa de Jaume II, que el 1322 ja havia manifestat la voluntat de fundar un monestir de clarisses. L’operació va començar amb l’obtenció de l’oportuna llicència del papa Joan XXII, després es va fer la donació d’una finca a Valldaura, però la mateixa Elisenda va adquirir el 1326 uns terrenys al lloc de Pedralbes, on ara s’aixeca el monestir. Segurament el canvi es va fer per donar més seguretat a la comunitat en un indret que, tot i estar apartat de la ciutat, era proper a Sarrià i no tant isolat.

Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
L'església

Es va posar la primera pedra aquell mateix any i el 1327 ja es va poder inaugurar. Tot i no estar acabat, en cosa d’un any de treballs el lloc ja era habitable i els espais disponibles per la primera comunitat que estava formada per catorze religioses que procedien del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona. A finals del 1327 la reina va quedar vídua i a començament del 1328 es va retirar al monestir que havia fundat, on hi tenia una residència privada, o palau. Des d’aquí va continuar amb la seva tasca reglamentadora i protectora del lloc, amb disposicions i donacions al seu favor. Va morir al monestir anys després, el 1364, on va ser sepultada. La comunitat ja arribava llavors a quaranta monges. La reina havia atorgat testament a favor del monestir, cosa que va consolidar la seva bona posició econòmica.

Amb el pas dels anys el monestir va anar guanyant prestigi, influència i poder econòmic en bona part gràcies a la protecció de les cases senyorials que van intervenir en el projecte monàstic amb l’ingrés de les seves filles a la comunitat, sense oblidar les altres instàncies de poder, la casa reial i la ciutat de Barcelona. A partir del segle XVI la influència dels poders de Castella es va anar incrementant alhora que es reformaven els costums d’acord amb els nous temps. Amb el pas dels anys la casa va anar perdent protagonisme i poder econòmic.

Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Portal de l'església
Església
L'església
Monestir de Pedralbes
Detall del pergamí amb la llicència atorgada
pel papa Joan XXII (1 de febrer de 1325)
Arxiu del monestir

Amb la guerra del Francès, la comunitat va haver de deixar la clausura en algunes ocasions, mentre que en altres també serví de refugi a religioses de diverses comunitats que havien estat expulsades dels seus convents de la ciutat. El 1835, amb la desamortització, es va clausurar el monestir, però les monges hi van poder tornar amb certa rapidesa (1838). A diferència d’altres comunitats, aquests allunyaments del monestir no van significar cap pèrdua notable de patrimoni mobiliari. El canvi de segle va quedar marcat per la presència d’Eulàlia Anzizu (1868-1916) dintre de la comunitat, que va donar un nou impuls al monestir.

Actualment una part de les antigues dependències es poden visitar com a museu depenent de l’Ajuntament de Barcelona i l’actual comunitat ocupa unes noves instal·lacions a tocar de les dependències de l’antic monestir. A causa de la ràpida construcció del mateix conserva una gran unitat, tot i que es van anar portant a terme obres “menors” en èpoques posteriors. Anteriorment el conjunt monàstic era molt més gran i comprenia altres edificis que després van passar a mans particulars, a més d’espais propis que ara són públics i oberts, com ara la plaça del Monestir.

Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
L'església
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
L'església

El claustre és de la primera època constructiva. En una segona etapa (1415-1419) es va bastir la sala capitular (segurament renovació d’una construcció anterior) i el segon pis del claustre. Al costat del monestir de clarisses es va instituir un convent de frares franciscans pel seu servei, la seva tasca era atendre espiritualment a les monges, a més de resar pels fundadors del lloc, el lloc que ocupaven és conegut com “el Conventet”. Una de les darreres intervencions ha estat la rehabilitació de l’antic dormitori i part del palau de la reina com a sala d’exposició de diverses obres de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, que més endavant es van portar al MNAC i ara és ocupada pel museu del monestir.

Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Sepulcre de Berenguer i Elionor d’Anglesola (segle XIV)
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
L'església des del claustre
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
El claustre
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
El claustre
Claustre
El claustre
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
El claustre
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
El claustre

La pintura mural de la capella de Sant Miquel

La decoració mural de la capella de Sant Miquel, oberta al claustre, fou contractada entre l’abadessa Francesca de Saportella i el pintor Ferrer Bassa. L’obra es va fer entre els anys 1343 i 1346, i es representen escenes dels Goigs de la Mare de Déu i de la Passió, a més de figures isolades de diversos personatges.

Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
L'Epifania i Maiestas Mariae
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Les Santes Maries al sepulcre
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Camí del Calvari
Sant Miquel
Capella de
Sant Miquel

El sepulcre d’Elisenda de Montcada

El sepulcre de la fundadora del monestir té la particularitat de ser doble; és a dir amb una cara que dona a l’església i una segona al claustre. Són molt similars, només que l’estàtua jacent de l’església la representa com a reina, mentre que en la cara del claustre es veu amb l’hàbit de clarissa. Segons el que es manifesta en el testament de la difunta, l’obra ja estava acabada el 1364, quan va morir.

Monestir de Pedralbes
Tomba de la reina Elisenda
Costat de l'església
Monestir de Pedralbes
Tomba de la reina Elisenda
Costat del claustre
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Sepulcres en una galeria del claustre
Sepulcres
Sepulcres
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
La sala capitular
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Clau de volta de la sala capitular
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
El refetor
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Mural de la Crucifixió (c1337)
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
La cuina
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
La cuina
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Altar al claustre
Monestir de Pedralbes Monestir de Pedralbes Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Claustre del monestir
Fotografia d'autor desconegut, sense data
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
Fotografia de J. Domínguez, 1932
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Monestir de Pedralbes
Monestir de Pedralbes
El monestir, isolat, prop de Sarrià
Detall d'un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)

Bibliografia:
  • AINAUD DE LASARTE, Joan; MUNDÓ, Anscari M. (1997). Els vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • AIXALÀ, Carme; Ramos, Jordi (2014). Monestir de Pedralbes. República, guerra i patrimoni. Barcelona: Monestir de Pedralbes
  • ALCOY I PEDRÓS, Rosa (2005). Ferrer Bassa, un creador d’estil. L'art gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • ANZIZU, Sor Eulària (1897). Fulles històriques del Real Monestir de Pedralbes. Barcelona: F. Xavier Altés
  • BALASCH, Esther; ESPAÑOL, Francesca; ed. (1997). Elisenda de Montcada. Una reina lleidatana i la fundació del Reial Monestir de Pedralbes. Lleida: Amics de la Seu Vella
  • BASSEGODA, Buenaventura (1928). Pedralbes. El convento. Notas de historia y de arte. Barcelona: J. Thomas
  • BESERAN, Pere; CUBELES, Albert; LUJIÀ, Josep M. Julià (2002). El convent de Santa Maria de Pdralbes. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • CASTELLANO, Anna (1994). Las clarisas en la Barcelona del siglo XIV. El ejemplo del monasterio de Santa Maria de Pedralbes. Notas para su historia. Las clarisas en España y Portugal. Actas II/2. Madrid: Archivos e Historia
  • CASTELLANO, Anna (1998). Pedralbes a l'edat mitjana. Història d'un monestir femení. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
  • CASTELLANO, Anna (2014). El projecte fundacional del monestir de Santa Maria de Pedralbes i el palau de la reina Elisenda de Montcada a través de dos inventaris del 1364. Anuario de estudios medievales, núm. 44/1
  • CASTELLANO, Anna; i altres (2005). Pedralbes, els tresors del monestir. Ajuntament de Barcelona
  • ESPAÑOL, Francesca (2014). L’univers d’Elisenda de Montcada i el seu patronatge sobre el monestir de Pedralbes. Lambard. Estudis d’art medieval, vol. 25
  • GAVÍN, Josep M. (1997). Inventari d'esglésies. Vol. 28. Barcelonès IV (Barcelona Capital III). Barcelona: Arxiu Gavín
  • GONZÁLEZ, Reinald (2023). Tot redescobrint Pedralbes. Apunts sobre els orígens arquitectònics i constructius del monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona. Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia. Universitat de Girona
  • MESTRES, José O. (1882). Real Monasterio de Santa María de Pedralbes. Apuntes histórico-arquitectónicos. Barcelona: C. Verdaguer
  • MONREAL, Luis (1971). El Conventet. I Història de una casa en Pedralbes. Barcelona: F. Godia
  • PLANXATS, Clara de Jesús (1994). El archivo medieval del real monasterio de madres clarisas de Santa María de Pedralbes (Barcelona) y Sor Eulalia Anzizu. Las clarisas en España y Portugal. Actas II/1. Madrid: Archivos e Historia
  • SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
  • SANTJUST I LATORRE, Cristina (2008). L'obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins el segle XVI. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
  • TRENS, Manuel (1951). Pedralbes y sus pinturas. Barcelona: S. Cots
  • VIVES I MIRET, J. (1964). El monestir de Pedralbes. Assaig sobre la identificació del seu constructor. Barcelona: Vives i Miret

  • Enllaç ↗ : Claustra
  • Enllaç ↗ : Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Situació:
Vista aèria

És a la part alta de la ciutat, al final de l'avinguda del mateix nom