Convent de Sant Francesc de Barcelona

Sant Nicolau de Bari

(Barcelona, Barcelonès)

Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Segons la tradició, quan sant Francesc va visitar Barcelona l’any 1214, la ciutat li va cedir l’hospital de Sant Nicolau de Bari, situat en aquest mateix indret. Hom ha volgut vincular la fundació de la casa franciscana amb la persona del sant, el cronista fra Jaume Coll esmenta que sant Francesc va anunciar que en aquell lloc s’aixecaria “un notable Monasterio de Frayles de mi Orden” i també que hi va deixar a dos dels seus companys: “fray Iluminato y fray Pedro de Cede”.

Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc de Barcelona
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Cap el 1219/20 hi van bastir un petit convent amb les seves dependències que milloraria les condicions d’habitabilitat que oferia l’hospital. El 1229 s’hi va celebrar un Capítol Provincial de l’orde i ben aviat va començar la construcció d’un edifici nou. Hi ha constància que a partir de 1236 la comunitat va començar a rebre donacions destinades a les obres de la nova construcció. L’església es devia aixecar en dues etapes, aprofitant en la segona les estructures de l’edifici anterior. Devia tenir l’estructura habitual de les esglésies de l’orde: una nau única, amb arcs que separen els trams, amb contraforts interiors que s’aprofitaven per fer les capelles laterals.

El 1247 es va posar la primera pedra d’aquesta obra, cerimònia presidida per Jaume I. Hi ha constància de l’evolució de les obres i de la donació de terrenys per ampliar el convent. La consagració de l’edifici es va fer el 1297, amb l’assistència de sant Lluís de Tolosa. En els anys i segles següents es van anar condicionant les capelles laterals, amb la seva decoració i monuments funeraris diversos. Adossat a l’església es va bastir un claustre, documentat a partir del 1275. Era de planta sensiblement quadrada, de dos pisos d’alçada, al que més endavant s’hi va afegir un tercer. El lloc es va utilitzar, com és habitual, per posar-hi diversos enterraments de personalitats. Ja era acabat a mitjan del segle XIV. En aquest convent es van celebrar els capítols generals de l’orde, el de 1313 i el de 1357, aquest darrer amb l’assistència de Pere el Cerimoniós.

Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Capitell de l'hospital de Sant Nicolau
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Capitell de l'hospital de Sant Nicolau
Museu Nacional d'Art de Catalunya

Degut a la seva importància el convent es va utilitzar de panteó reial i s’hi van enterrar Alfons III d'Aragó (1285-1291), Alfons IV el Benigne (1327-1336, fins que el 1369 les seves restes foren traslladades a Sant Francesc de Lleida) la reina Constança de Sicília (1247-1302) Maria de Xipre (c1279-1322) Sibil·la de Fortià (c1350-1406) i Elionor de Xipre (c1333-1416). El 1567 el convent va passar a mas dels framenors conventuals. Al segle XVI es va ampliar considerablement el conjunt monàstic, es va aixecar el tercer pis del primer claustre, i es va fer un de nou, amb altres dependències secundàries. Encara més endavant, ja al segle XVIII, es va bastir un tercer claustre a continuació del segon.

Al segle dinou, el convent va patir directament els infortunis causats per la situació política del país: el 1822 la comunitat va resultar exclaustrada i el convent es va convertir en caserna, situació que es va mantenir fins el 1828, quan els frares hi van tornar. El 1834 la casa es va utilitzar com hospital a causa de l’epidèmia de còlera, desamortitzat el 1835, el 1836 era una presó i el 1837 es va acordar el seu enderroc. Els franciscans retornaren a la ciutat el 1904 per fundar un nou convent, ara al carrer Calaf, on hi havia la capella de Sant Magí. Aquell convent resultaria incendiat durant la Setmana Tràgica i refet posteriorment, encara patiria els efectes de la guerra Civil i després es faria un nou complex conventual, la primera pedra del qual es va posar el 1948. Aquesta casa està dedicada a Sant Antoni de Pàdua i manté la seva activitat conventual.

Sant Francesc de Barcelona
Claustre de Sant Francesc de Barcelona
Gravat de Parcerisa (1839)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Làpida sepulcral de Felipe Giudice. 2on quart del sXIV
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Capitell de l'hospital de Sant Nicolau
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Jacent de Maria de Xipre. 1323?
Jean de Tournai i Jacques de França
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Enderroc de Sant Francesc de Barcelona
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Plànol de la part baixa de la Rambla, amb la situació
de les Drassanes i el convent de Sant Francesc
Plano de las Atarazanas de Barcelona en que se ven las
fortificaciones nuevas y otras fábricas que se han de hazer...

G. Verboom (1ª meitat del segle XVIII)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Francesc Sant Francesc
Superposició del convent amb el plànol actual de la zona
Sant Francesc de Barcelona
Planta del convent de Sant Francesc
(posició invertida en relació al plànol anterior)
Plano del Convento de S(n) Fran(co) de Asis de Barcelona
Antonio Matamoros (1836)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Vista de Barcelona des del mar, amb el convent de Sant Francesc
Detall de Barcelonne capital de Catalogne
Sieur de Beaulieu, 1659
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Sant Francesc de Barcelona
Estigmes de sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedent del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Sant Francesc Sant Francesc Sant Francesc Sant Francesc Sant Francesc
Escenes de la vida de sant Francesc
Antoni Viladomat (1678-1755)
Procedents del convent de Sant Francesc
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Dibuix d'Adolphe Delamare (1827)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Lloc del convent desaparegut
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
El passatge del Dormitori de Sant Francesc
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
El passatge del Dormitori de Sant Francesc
Sant Francesc de Barcelona
Sant Francesc de Barcelona
Indret on s'aixecava el convent
Postal antiga, col·lecció particular

L'actual convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Sant Francesc de Barcelona
Convent de Sant Antoni de Pàdua
Incendiat en la Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga, col·lecció particular

Bibliografia:
  • ANDRES, Rosa Maria (1992). El convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BALAGUER, Víctor (1851). Los frailes y sus conventos. Vol. 2. Llorens Hnos.
  • BALAGUER, Víctor (1865). Las calles de Barcelona. Vol. 1. Barcelona: S. Manero
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
  • BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
  • COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
  • FIGUEROLA, Pere Jordi (2003). Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
  • GINÉ TORRES, Anna Maria (1988). El convent de Sant Francesc de Barcelona. Reconstrucció hipotètica. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 9
  • PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
  • PIFERRER, Pablo (1839). Recuerdos y bellezas de España. Principado de Cataluña. Barcelona: Verdaguer
  • SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
  • WADDING, Luke (1731). Annales Minorum seu Trium Ordinum a S. Francisco institutorum. Tomus primus. Roma: R. Bernabò

Situació:
Vista aèria

1 - El convent ha desaparegut totalment. Era a ran de mar, a l'actual plaça Duc de Medinaceli
2 - Sant Antoni de Pàdua és a Santaló / Calaf

Vista aèria

Situació del convent a la Barcelona de començament del segle XVIII